Don't Worry, no era la nostra lliga

Don’t Worry, be happy. El partit de dissabte no era la nostra lliga, no ens enganyem. Es pot discutir el plantejament dels místers, el rendiment dels jugadors, la cacicada directiva als supporters o la motivació dels líders, que venien d’una mitja derrota i també tenien sopar. Tot i això, les opcions segueixen estant en mans del B. Perquè els principals rivals, Premianense i Cabrera, encara han de visitar l'infern de Can Xalant i la Salle, la Salle ja fallarà. Ara toca inscriure amb sang les paraules il·lusió, paciència, sacrifici, sang, cap pit i collons.

El compromís del silenci autocrític segueix en peu, pel que per no forçar la jubilació d’alguns jugadors després del matx al Municipal argentoní, no hi haurà crònica ni 1x1 gràcies a un acord en el que han arribat els místers amb la premsa, segurament conscients que la seva imatge quedaria malmesa.

A l’espera de material gràfic per narrar el que és interessant de veritat, la crònica fil per randa del sopar, tot i que l’equip va tenir una llacuna “negra” que ningú recorda, les promeses i els crits esperonadors han de quedar reflexats. I sinó, s’haurà de tirar sense material gràfic, si és el que vol l’amic ferrun.