Doncs si s'arriba a guanyar,.,,

Un cop tornats tots a la feina, va bé recordar que l'últim adéu abans de les vacances no va tenir lloc sobre el Municipal d'Argentona, sinó al Restaurant d'en metre quadrat. Als trossets de pica pica rererefregits, el pa amb tomàquet, sense tomàquet per algunes de les nenes, la miqueta de fideuà i els trossos de carn variada, se li va afegir l'alcohol i el sentiment d'un equip que va constatar quatre fets destacables. Ferrun, la no virginitat de l'eric; ferdos, el sabudiscurs; fertres, la santipillada; ferquatre, forat negre.





Sí, primer vídeo per l'estrella de la nit. La gent dubtava sobre qui recauria el premi MVP de la vetllada, però el míster Zipi va endur-se el gat a l'aigua com veure-ho més endavant. Sense voler parlar de les seves estranyes decisions tàctiques hores abans, arropat pel seu incondicional Zape al costat i amb ganes de venjar-se de l'Eric, Borrit va tenir un inici pausat però constant. I això es va notar més que la cremor d'estòmac fruit dels pseudo bunyols de croqueta.





Ui, un atac de Bullying s'ha colat.



El que es va quedar a les portes de la glòria va ser l'Eric. Va perdre la virginitat amb un petó de Borrit per a la història després de fer-se el remolón pel seu voltant.





Unió, Bon rotllo, Amic Andreu, Anem a Holanda, Suéltalo ya, Suéltalo YA! aquest moment de 3 minuts es titula com clip de llàgrimes als ulls de riure. Massa carisma i brutalitat junta com per intentar narrar-ho. Sabu agafa les rendes de l'excapità i es marca un discurs ple de pals a les rodes però que, per ell sol, valia els 25 eurazos de sopar i que va fer delir els assistents.




I ho va dir. Salou.





Trucada a Edu Hardo amb rajada de Santi dient gentusma a algú, a qui serà? tècnics? jugadors? tots? no ho sabrem mai. O si.

La nit va ser llarga i cadascú sap l'olor a èxit que feia el Teatre i el Privat. Amb dies com aquell, la segona plaça arribarà. El poc text té una raó... una imatge, en aquest cas varies, val més que mil paraules.





Vist el partit quatre hores després, s'haurà de fer més sovint.



il·lusió, paciència, sacrifici, sang, cap pit i collons. El proper en patir el seumalson a Can Xalant's Park, Cabrera.































Pensaveu que no veurieu el petó de l'Eric eh! aquí està.

Don't Worry, no era la nostra lliga

Don’t Worry, be happy. El partit de dissabte no era la nostra lliga, no ens enganyem. Es pot discutir el plantejament dels místers, el rendiment dels jugadors, la cacicada directiva als supporters o la motivació dels líders, que venien d’una mitja derrota i també tenien sopar. Tot i això, les opcions segueixen estant en mans del B. Perquè els principals rivals, Premianense i Cabrera, encara han de visitar l'infern de Can Xalant i la Salle, la Salle ja fallarà. Ara toca inscriure amb sang les paraules il·lusió, paciència, sacrifici, sang, cap pit i collons.

El compromís del silenci autocrític segueix en peu, pel que per no forçar la jubilació d’alguns jugadors després del matx al Municipal argentoní, no hi haurà crònica ni 1x1 gràcies a un acord en el que han arribat els místers amb la premsa, segurament conscients que la seva imatge quedaria malmesa.

A l’espera de material gràfic per narrar el que és interessant de veritat, la crònica fil per randa del sopar, tot i que l’equip va tenir una llacuna “negra” que ningú recorda, les promeses i els crits esperonadors han de quedar reflexats. I sinó, s’haurà de tirar sense material gràfic, si és el que vol l’amic ferrun.

C+ Informe Salbinson: De portes cap endins

(foto: mig del camp resumit, tocayvete i força)

10.05. sona el despertador.
10.10 torna a sonar el despertador.
10.20. "qui em manava a mi anar convocat".
10.30 "avui fa un gran dia pel futbol mataroní".
10.35 esmorzo Kellog's Special K amb llet desnatada (s'ha de cuidar la línia).
10.40 Faig la bossa: guants, mitjes, pantalons, mà de fusta, samarreta...
10.45 Via moto, camí de Can Xalant's Park.
11.54 Entro al camp com a onzè classificat en la 2a Territorial.
10.55 Ja hi ha en Graupoma. I en Zape.
11.00 Zape recrimina els pocs minuts del seu fill el dia anterior.
11.01 Li dono les culpes a Garrido.
11.04 Un miratge. En MarMa arriba només 4 minuts tard. Acompanyat del futur capi.
11.08 Passem al vestuari.
11.09 Falta un jugador.Solà.
11.12 Entra Borrit. Sms.
11.13 "tnc fbreta i n puk vnir al ncntre"
11.15 primer paquet de tirites gastades.
11.25 segon paquet de tirites gastades.
11.30 Borrit diu l'alineació. No jugo, però estic allà.
11.33 Zipi acaba el plantejament.
11.35 "Ara en serio", Zape parla.
11.40 Sortim a escalfar. Falta un.
11.41 Tercer paquet de tirites gastat.
11.43 Parlo amb Vivas. Li notifico que serà capità. Li canvia el semblant.
11.43 "solo somos seis, estoy llamando a los que nunca vienen para que vengan a jugar"
11.45 Andreu interlocuta amb el col·legiat.
11.46 El col·legiat parla amb Andreu mentres mira a molts llocs a la vegada.
11.49 Mayola surt a escalfar.
11.52 Joan marca per tot l'escaire. Reivindica que no vol ser suplent.
11.53 Mayola es posa a terra a arreglar-se la bota
11.55 A posar samarretes. Quina emoció, un crit com cal un any després.
11.57 Mans al centre. Vivas suggereix que fagi jo el crit.
11.58 Agafo aire...
11.58 ... apareix en Mayola i el fa ell. "Què és el que som?!"
12.01 Àrbitre: "Passarem fitxa de l'amater B, amb l'1..."
12.01 "13". "Salvador Fernàndez Ros". Ja estic a l'acta!
12.05 Comença l'encontre.
12.06 Borrit passa revisió.
12.07 Borrit torna a passar revisió.
12.10. Ferrun prova des de llarga distància (1)
12.13 Eric se la tira llarga. Entrada del lateral. Eric es caga.
12.15 Ferrun torna a provar des de llarga distància (2)
12.20 Eric ara sí marxa. Centra i Mayola marca. Wow.
12.22 Alegria. El meu primer gol celebrat com a membre.
12.30 Ells ataquen. Diego no està fi i Vivas nerviós. Serà perquè estic allà admirant-lo com a digne substitut?
12.32 "Ostia puta espavileu joder" Andreu dixit
12.33 Riera: eh Andreu no fotis aquests crits.
12.34 "OSTIA PUTA VA"
12.34 s'ha d'animar, diu en Riera.
12.35 Llarch fa oblidar Solà.
12.40 Albert fa oblidar Riera.
12.45 M'he oblidat del nom del meu costat.
12.47 Andreu confirma, es diu Joel.
12.48 "Va joder ostia". Això és animar per en Riera
12.49 Zape és queixa folgadament a l'àrbitre.
12.50 Zape reclama "només futbol".
12.53 Mitja part. Avui s'ens passarà l'arròs.
12.55 Agafo els pantalons blancs. Qui sap!
12.57 dono patades a la pilota amb els suplents.
13.07 Comença el segon temps.
13.08 companys escalfen i jo no. Que fot en Borrit?!
13.15 Carmeta s'entrebanca i fa el segon. La meva entrada al camp està propera.
13.17 Vivas és substituit. El braçalet li ha passat factura.
13.18 Ferrun és substituit. Els pulmons han passat factura.
13.23 Eric saca un córner bé i MarMa fa el tercer. Sentenciat. Entro segur.
13.35 Començo a escalfar.
13.40 La defensa fa de les seves i ens marquen. 3-1. Encara no sortiré...
13.43 Mayola falla l'ocasió més clara. perquè m'ho fas?
13.47 Joan agredeix un rival.
13.48 L'àrbitre s'equivoca i expulsa al rival.
13.49 Tangana.
13.50 Partit suspès. Joder!
13.55 Passo de la tristor a l'alegria. Tres punts més.
13.57 Em vesteixo.
14.01 Abandono Can Xalant com a segon classificat.
14.06 Arribo a casa.
14.07 M'estiro un moment al llit.
14.08 "El somni segueix viu".

(Foto: banqueta de luxe amb dos porters, el passat i el futur)

(Foto: Zape no és rencorós)

(Foto: celebrar un gol quan la pilota clarament no està dins la porteria)

(foto: Superlatiu)

(foto: qualsevol diria que vam guanyar)

In the Navy, MarMa Rules!

Doncs sí companys, a la marina l'almirall Mayola mana. I a la marina es va haver de recórrer, enviant una flota de 14 submaríns verds per acabar amb una serie de problemes radioactius, pel color de la samarreta, que hi havia en un Oasis en mig de Can Xalant's Park. La lluita per la segona plaça sembla que encara tardarà a decidir-se, i un partit no significa res. Quan donguin per guanyat el contundent 3-1 a l'Oasis, potser serà en una jornada que no significarà ser segons, no passa res. Paciencia. Sacrifici. Sang. Cap. Pit i Collons.

El vídeo d'avui només cal mirar-lo fins el minut 1, després es pot deixar de fons mentre es llegeix la crònica. Sí, és en Solà que anima des de casa seva (està malaltó) a l'aventura de l'Almirall i els seus mariners. Ara, el somriure al segon 12 i el moviment de cap al 15 no tenen preu.

Començava l'encontre amb retard i malament. Els radioactius jugadors visitants no eren prous per jugar (i aquests només estaven a quatre punts?!) però per contra hi havia una bona notícia. La baixa de Solà permetria a l'equip gaudir de Joan Llarch durant molts més minuts, i això és una alegria per l'Amater i pel futbol en general. El matx començava amb un rival que tot i ser quatre i mal avinguts, dominaven el partit. Sense Riera faltava punx al mig del camp i la facilitat amb la que els jugadors pensaven que aniria l'encontre van donar ales als vellets. Tot i això, i després d'uns primers moments d'incertesa, l'Almirall ens sorprenia a tots. Bé, primerament ens sorprenia l'ERic, que sobre el minut 20 ja estava endollat al partit, marxava per cames en una gran galopada per la banda esquerra, centrava, ull a això, amb precisió, i el més espectacular, Carme (nyola) encertava en clavar el primer gol en la primera ocasió que tenia. Vist per creure. Borrit, no preparat per un gol a la primera, es va començar a enfadar a la banda, no perquè no estigués content, sinó perquè el seu processador li diu que s'ha d'enfadar en la primera ocasió dels seus jugadors.

L'encontre seguia amb un Oasis que sorprenia però un Amater que podia matar el partit en qualsevol moment. Al menys això és el que pensaven molts fins que Lost Fer perdia les esfèriques xutant des de casa seva o li faltava oxigen per acabar una bonica jugada messiana. A l'altre costat, Garrido feia valer el 10 a l'esquena que li havia posat el dia abans al fill d'en Zape per ser titular i salvar sota pals una pilota que semblava l'empat. El recital de Carme va seguir poc després. L'almirall donava un cop de cap al cotze visitant, l'àrbitre, que tot i estar de cara a la jugada mirava cap un altre costat, va interpretar-ho malament i va expulsar el jugador de l'Oasis, conegut com el Manu del grup 5 per la seva mida. I abans d'acabar la primera part, Johan Benjamin Llarch intentava fer una jugada que va fer esclatar un run-run dins la banqueta. "T'imagines?" va preguntar-se algú.

En la represa, el partit va sentenciar-se per la via ràpida. Lost dos va marxar trencant la defensa, però conscient que la massa muscular acomulada en les seves cames no donaria per molt més, va voler xutar de lluny com ve sent habitual... amb un resultat en la definició també habitual. Sort que poc minuts després, Carme marxaria per semi-velocitat, pel tema de les tirites, dels defenses. El davanter no volia decepcionar a la parròquia juventina, i va aconseguir el segon gol després d'entrebancar-se, voler regatejar el porter dins l'àrea i rematar malament. La bimba entrava. Dos de tres (havia fallat una en la primera part que no hem comentat per no enfonsar-lo en el primer paràgraf). La cosa semblava dada i beneïda quan, després que Diegol n'evités un sota pals (amb jugadors com ell i Garrido, qui necessita en Marc de porter?) un córner favorable al Juventus l'almirall el rematés massa alt. El kit de la qüestió és que estava dins l'àrea petita, pel que la pilota, sense tenir temps de marxar fora, es colava dins els tres pals. Tercer hat-trick del marine que complia així la promesa de tornar a endollar-la.

Amb el 3-0, la calma va tornar a l'Oasis. Els submarins havien fet la seva feina i havien neutralitzat el virus rival que havia infectat les aigües verdes. Tot i això, va haver-hi temps encara perquè fessin un gol, el 3-1, que recordava que deixar la porteria a zero mai ha molat. Joan, l'heroi de Cabrils, va provocar una segona expulsió passant pel mig de la trajectòria d'un visitant que significaria la fi del partit i una victòria que la FCF s'encarregarà de donar a qui va posar el futbol.

La setmana vinent toca l'Argentona, un equip bastant mediocre vistos els últims resultats.

1x1:

Marc: No va fer res, les pilotes que havia de parar les van aturar els altres. No va fer cap cessió, bona senyal.

Cristina: A la banda dreta està desaprofitat, és un jugador amb molt de recorregut a l'altre costat perquè així pot fer parets i culleres amb estil.

Garri: Va completar un bon partit després dels dubtes que havia generat la seva tornada al B. El jugador segueix donant facilitats al fill d'un dels místers per guanyar-se una titularitat que no pot aconseguir als entrenaments, més que res perquè no hi va.

Diegol: Està fallant últimament de cara a poteria. Un jugador amb tant d'encert a pilota parada que passa per un mal moment, però que compleix en defensa.

Mariscal: El braçalet li va pesar en excés. Se'l va veure amb un petit neguit i dubte fruit del que podia i el que no podia fer essent l'exemple a seguir, el mirall on els joves s'han de reflexar i la bandera de l'equip. Va acabar substituit, però el moment en que va poder respirar tranquil va ser mig minut abans, quan es treia la bandera de Catalunya del seu braç.

Llongui: Va demostrar que un mig del camp sense en Riera i sense en Miki és possible i amb garanties. Juga, reparteix, un espectacle. És d'aquells jugadors pels quals val pagar l'entrada cada setmana per veure l'Amater.

Sacri: el Tiki-taka de l'equip se'l va veure regular, amb una participació escassa però notoria quan deixaven que el seu futbol fluctués per sobre la gespacautxo del Municipal verd. Feia cara de trist, doncs no hi havia el seu mentor sobre el terreny de joc.

Joan Llarch: Segueix en un gran moment de forma motivat per les últimes informacions en les que es valora el seu treball. Un jugador de garra i d'imatge on es projecta tot el que el B significa.

Eric: Eric Poruc va tenir dues accions de mèrit que van ser decisives. Semblava mentida que el jugador acabés bé alguna jugada. Ara només li falta aprendre a sacar els córners i a no tenir por en les pilotes dividides.

Almirall: tres de cinc és una bona mitjana per qui tenia un 17% d'efectivitat. Em deixat per l'1x1 la pilota que va fallar que hauria estat el pòquer. Sol, dins l'àrea petita, va enviar per sobre el travesser la bimba. No va ser casualitat. Era per recordar a tothom que qui jugava en punta era ell i no un altre. Aquest error ens va fer treure els dubtes.

----------------------------------------------------------

Àlex pum: va fer dos passes amb l'interior i un desplaçament. Aquest noi està canviant.

Joel: No va anar convocat.

Joan: Perdut en la mitja punta, va provocar una expulsió i va obrir espais... entre la defensa local.

Riera: Va jugar el temps que hauria de tenir estipulat segons la qualitat/edat del mateix. Deu minuts i gràcies.

---------------------------------Espai Reservat (Contracrònica)--------------------------

Toca Sacri-fici

Toca sacri-fici. Que torni el migcampista i que l'equip segueixi posant aquest alt sacrifici sobre el terreny de joc. només així es pot lluitar contra la crueltat del futbol que per dues setmanes consecutives ataca en els desplaçaments de l'amater B pel territori maresmenc. Un altre empat amb mal sabor de boca pel que hauria d'haver estat. Però el futbol és futbol, que diuen, i no està aquí per impartir justícia. Per tant, el sacrifici i la lluita fins el final servirà per combatre els contratemps que l'atzar, els àrbitres o les pròpies limitacions provoquin fins el final. Per això, què millor que una mostra del que és l'esforç i el

En el segon 15 ens trobem a Zipi ensenyant a ‘xutar’ l’amater b. Si, l’equip és tanta pinya que s’ha convertit en un home que té les qualitats i deficiències de cadascun dels integrants, Rocki Balbora. El mateix borrit fa una classe de com es balla al privat de cara a l’any vinent, quan als joves els creixi la barba i els deixin entrar a la feta particular de Mataró. Segon 23, eric perseguint Andreu que li ha pispat la doble whooper d’abans d’anar a dormir. Al 27, fulgurant aparició de la dona d’en Puxi. Guapa! Segon 42, Santi Flores vol entrenar a l’amater B ensenyant-li els grans trucs... però la cosa queda clara al 44. Al 50, l’almirall mayola intenta practicar noves celebracions. 1’, moment gayman que ha de tenir cada crònica-vídeo. 1’02, enric i turu(ru) intentant obrir la llauna primer. Ara un, ara l’altre. Ara un, ara l’altre. I apartir d’aquí, més gayman’s moments, en l’1’32 veiem Enric intentant rematar de cap (entenent la pilota com els punys) sense gaire èxit però volent millorar aquesta faceta. 1’52 sabu ballant... 2’04 L’amater B evitant que torni en Santi i fins el final... els fruits d’un periple que hem iniciat i que acabaran, de ben segur, amb alegria per la feina ben feta.

Pintava bé l’encontre. Els aficionats verds que van assistir al partit es van fer els amo i senyors del municipal de Cabrera, demostrant qui mana aquí:

L’equip sortia a per totes des d’un primer moment, tot i que la decisió de a defenses lents, atacants lents, no és molt lògica. No perquè Llarch ho fes malament, ja que podria seguir rendint al lateral esquerre i així no convocar garrido, ni per joel, que es un paio que sempre salta al terreny de joc i es manté dins el rectangle. Sino per voluntat ofensiva, tenint a Burguell i Nineta Solà esperant a la banqueta. Les galopades mayola es feien curtes en aquesta ratonera de gespa. Ben aviat arribarien les jugades clau, amb una cessió del porter que anava a la mateixa escola que Marc GK, el de la indirecta de la setmana passada. L'almirall pispava la pilota al defensa que es queixava, i servia en safata el gol... cap a l'obrellaunes equivocat. Ja ho va ser la setmana passada Turu(ru), pel que en aquesta no li tocava. Amb gran precisió va enviar la pilota al pal, conscient que aquells 10 punts, si després feia un travesser li donaven 15 punts més i guanyava. L’equip seguia dominant davant un rival que no inquietava la porteria del Cap-Andreu, com sempre perfectament combinat. Poc després, Mayola marxaria davant el porter local, però un dels problemes de tenir-la tant llarga és que t’entrebanques amb ella. Això va passar, i el jugador va caure demanant un penal que no era tal. Amb l’enutjament es va arribar al descans, tot i que el gol tard o d’hora havia de fer acte de presència.

En la represa, la tònica va ser la mateixa, fins que ben aviat el Cabrils d’una pilotada a pastar fang es va trobar amb un remat d’espaldinha que va escolar-se dins la xarxa. Diego havia intentat despistar el rival deixant passar la pilota, però la tàctica no va sortir bé, mentre que Andreu va provar de desviar-la amb la mirada, també sense èxit. Llavors van arribar les presses, i van aparèixer els interiors velociraptors. Eric va tenir una gran ocasió, però a falta d’hamburguesa, bona és la gana per marcar, i va enviar la bimba al pal. A l’altra banda, nineta Solà regatejava sense gaire èxit, baixant el seu encert de regats. Quan es donava per bona la derrota per la mínima va aparéixer Joan Dellà per resoldre com ningú un aldarull dins l’àrea. Una ocasió, un gol: 100% de percentatge. El de Mayola, per contra, seguia caient. Les xifres deixen clar qui és el jugador més en forma de cara a gol. L’equip ho va intentar sense empenta, mentre un jugador no convocat, Sacri, demanava Fici fins el final. Repartiment de punts que a les postres no són tant dolents.

I no són tant dolents perquè els jugadors van tornar a posar sang, cap, pit i collons sobre la taula. I a més, un gran sacri-fici que s’ha de veure recompensat a final de temporada. El Premianense va vèncer a l’Oasis i s’escapa a tres punts quan encara ha de visitar Xalant’s Park, l’infern de Xalant’s Park. La setmana vinent, victòria obligada per sentenciar un rival que encara podria lluitar pel segon lloc i a seguir somiant. Sacrifici, sang, cap, pit i collons. Junts podrem.

L'1x1:
Andreu: no va tenir sort amb la seva aturada mirada, pel demés correcte, sobretot en estil. Va donar unes assistències de gol que l'almirall no va saber aprofitar.

Albert: Quina qualitat jugant, hauria de jugar-se totes les accions ell sol per la banda, fer-se la paret amb ell mateix, doblar-se a ell, centrar i rematar. Gran jugador.

Diegol: Va intentar despistar el davanter però no li va sortir bé la jugada. Des de la grada se sentien crits de Diego 'calitat', només et falta sang en quantitat.

Mariscal: Va imposar la seva llei una mica massa tard. A riera no se li pot deixar ni que acomodi la pilota abans d'una falta per déu. Com que no ho entén, seria bo que passés al pla B, que es dur a terme normalment en els rondos de conversació es tingui o no pitrall.

Cristian: Segueix complint amb grans pujades per la banda, no sembla el cos que es veu a primera, segona i tercera vista. Amb ell així, Garrido està plantejant-se pujar de nou a l'amater A, al menys allà... no, allà res.

Riera: Es fa gran i es nota, va voler penjar totes les pilotes, i si no fos per les noves xarxes darrera les porteries, el partit s'hauria suspès per falta d'esfèriques. Massa minuts pel jugador que és.

Ferrun: va jugar de gos de presa, i no ho va fer malament, tot i que alguns vam patir en un moment que semblava escupir sang. Finalment, va aconseguir complir amb la seva promesa de 90 minuts, tot i que al ritme que es va mostrar, Garrido també els hauria fet.

Joan Llarch: Encara juga per la pressió de la premsa, i ara trepitja el camp com si fos una diva del futbol. Va fer una jugada per banda digne del millor Lluís Llach, però la seva centrada va anar amb molta mala intenció. Ell volia que Mayola rebés el cop del porter per col·locar-se de davanter. Com més tens, més vols.

Joel: La seva posició en principi era a la banda esquerra. En principi.
Turu(ru): Va fallar el gol en la jugada ràpida i es va desesperar perquè amb un altre gol així hauria aconseguit convertir-se oficalment en obrellaunes, de moment segueix sent un aspirant més com l'altre que estava a la grada.
Almirall: El davanter segueix baixant el seu percentatge, tot i que es troba amb tot en contra. Un penal no pitat, una falta indirecta dins l'àrea quan ell reclamava que fos directa per xutar ràpidament i apuntar-se el gol... per sort, es respira un vent des del salat mar mediterrani que significa l'avantsala de canvis. Si no marca a Oasis, podria tenir la seva efectivitat a menys % que les conques del Llobregat.
------------------------------------------------------
Joan: Esplèndid. Va tocar cinc pilotes, totes malament, però una tant malament que va anar a dins i va ser el gol. Si hagués tocat com ell volia, la parava el porter.

Solà: Amb por. Els cristalls d'ossos que té li van fer anar amb reserves, tot i que va deixar la seva qualitat palesa en algunes jugades. Li va falta camp i minuts.

Àlex Pum: doncs això, Pum.

Garrido: va penjar un jugador i va seguir posant-se en forma en els escassos vint minutets que li van donar, segueix millorant.

Eric: També se li va fer el camp petit, sel va veure amb ganes de menjar-s'ho tot... ai si la pilota tingués mostassa per sobre, qui sap que hauria passat.

Zipi i Zape: Un plantejament de dubtosa garantia quan es podria haver fet al revés, fundir al primer temps i contenir en la represa esperant un contracop. Però no posarem en dubte el treball d'aquests dos monstrus del futbol actual.

La pregunta sense resposta:Perquè cridava "vaya tela vaya tela joder!" l'amic Andreu?

L'anècdota: Els tràmits federatius van impedir a dumbo jugar el matx per no tenir les orelles reglamentaries. Fonts properes a corporació dermoestética confirmen que el jugador ja ha passat pel quiròfan.

L'esperit: Sacri va estar en ànima dins el vestuari amb tres veles blanques i una foto seva. Seria budú positiu per recuperar-lo a temps i evitar un Ferrun de pivot?