Sang, cap, pit i collons (perfil de l'home)

Nota a peu de foto: aquí no es veu, però l'home de qui parlem avui va saltar fins on estava la pilota, per això es diu Llarg tot i no fer 1'80. perquè arriba... a totes.

Perfils. Sang, cap, pit i collons.

Això resa el lema d’un equip que té un somni. I descriu les característiques d’un dels jugadors buque insígnia de la plantilla. En Joan gran jugador, però millor persona, és la unitat mínima indivisible que representa l’esperit del B. Sang, la que li bull per les venes. És un home que té força i busca amb ímpetu el gol, malgrat no haver-lo trobat en els últims dos lustres. El cap, perquè malgrat que no ho sembli, és una de les seves grans habilitats, rebutjar amb gran encert les pilotes per alt, ja que té un gran salt que ni Vall d’Hebron James. Pit, el que sempre ha somiat tenir i que li veia reflexat a altres companys. I Collons, els que li pengen per poder dir que el gol que va fer a l’empenta no era fora de joc.

Els més joves no coneixen la història de l’home. Nascut el 198X, fill de Lluís i l’Estaca, Llarch va créixer en la mediocritat futbolística. No va trobar un lloc en cap equip de mèrit, essent clau en l’onze titular d’un Cabrera social, perquè tothom podia jugar-hi. Un bon dia, el seu company Santi Flors li va dir que podrien iniciar un periple a Juventilandia, que allà era terra de llibertat i que si s’anava amb botes negres, es jugava segur. Larc va decidir emprendre aquesta gran aventura, i va arribar, amb por però ternura, a l’Amater B. Sempre va haver-hi rumors que Eudardo l’havia seguit pel primer equip, però mai va collar la idea.

Els seus inicis foren durs. A la nova aclimatació, va trobar-se amb el període d’iniciació que passen els nouvinguts. Cada rondo de conversació era un suplici pe’n llarx, que s’estava convertint en un home a base de pals. Vivas, Camero (llegenda viva del futbol mataroní), Simba (diuen que davanter), MarMa, etc. Eren els savis encarregats, junt amb altres que no recordo ara mateix, encarregats de convertir aquella xicalla acabada d’aterrar en homes fets i refets. No per res, sinó perquè la novia d’en Llarch així ho havia demanat, ja que volia tenir un Sut, Forçut, al seu costat. Dit i fet, després de blaus, morats i sang, Johan Benjamin Larc va convertir-se en un gran jugador. I això es va desmotrar en la temporada 2006-2007. En aquella va ser escollida jugador Freshman en 6 ocasions, essent el segon MVP de la temporada superant per dos vots a Sergi Mons.

En la temporada actual, les lesions, la falta del seu recolzament Santi flores, també de nyigui nyogui pel que sembla, i Zipi, que no vol fer-lo jugar molt perque llavors perdria l’honor de ser el millor lateral que ha tingut la Juve, han malmès aquesta temporada. Ara, quan s’estava recuperant gràcies a l’altre figa flor Solà, un àrbitre li va privar de la opció de canviar el nom de Can Xalant al Municipal per Johan’s Llarch Park. El gol anul·lat. Un moment d’alegria i frustració. Alegria perquè per primera vegada guanyava l’esquena a algú. Alegria perquè per primera vegada disparava a porteria entre els tres pals. I frustració perque, per primera vegada, li pitaven un fora de joc. Era o no era. Tant és. Li van pitar.

Jugadors a seguir:

Dumbo-man: Jugador extrem del Cabrils que no se sap si jugarà, ja que el Juventus ha enviat una queixa a la federació per les orelles del ‘7’ blanc-i-negre, que no són reglamentaries. L’equip espera que prosperi.

L’autèntic Obrellaunes: Turu està en ratxa, un gol en un partit. Hi ha rumors que podria ser el primer canvi en el segon temps, passant per sobre de l’ex-obrellaunes, tot i que aquest no està en mal moment.

Andreu-cap: si no juga, serà bo veure com utilitza el cap que tant demana des de la grada. Desde la banqueta va fer-ne una petita mostra.

La fitxa:

Cabrils – Amater B. 18.00h Dissabte Municipal de Cabrils.

I Want To Believe

I Want To Believe. Vull creure. Perquè l'equip ho mereix. Believe. Saborrit, en acabar l'encontre, ens va deixar per al nostre diari, i en exclusiva, un missatge d'unitat i de força pel seu equip després de la gesta. La tercera plaça ja és verda. Però no és aquesta la que el B busca. Borrit ho té molt clar:

Nota: Posar vídeo, i a la que canta, minut 0:30, anar llegint segons les frases. No és molt complicat.




No crec en grans entrenos/ sóc sabu el gran men / no crec amb en graupera ens enganya constantment// no crec amb els crits den zape / jo puc cridar molt molt més// jo ja no creia en res i de cop haig de can-vi-aaar/ pero jooooooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuuuu/ pero joooooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu// ja no crec amb en santi/ ni amb el junior ni amb el vell/ les coses ja funcionen ni en ferrun treu el feitge/ si no em vols creure / mira la classificacio/ anem tercers a un punt dels porcs del prem-ia-neee-nse/ perque jooooooooOOOOooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu/ Jo nomeeeeeeeeeeeeeeessss crec en tuuuuuuuuuuuuuu/ jooooooooooooooooo creeeec en tuuuuuuuu/ Sí, joooooOOOOoooo crec en tuuuuuuuUUUU (uh uh)/ necessito tres victories i un segon que mentengui bé/ per mostrar al mon qui es el mister mes guay/ els meus rondos son l'exit de tot el treball/ i ara demostrare que es pot comptar amb el B/ perque jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec... jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec en tu... joooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu... perque joooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuuu (uh uh)... Jo crec, crec, crec en tu (amater B).

El matx començava fort. Els verds volien proclamar vendetta després de la golejada de l'anada, i ben aviat va poder ser així. Mayola controlava una pilota com mai perque el porter acabés aturant el seu xut. No passava res, era la seva primera i quedava molt de matx. Llavors, l'altre marc, el de l'altre punta, va demostrar que de memòria va curt. El 1995 es va abolir la cessió al porter, pel que no es pot agafar la bimba si te la passa un company. Ell, ni cas. Per sort, la cosa no va anar a més. I de mentres, Eric Burrguerll demostrava que no podia més. Va demanar el canvi. Com que era el minut 24, Sabu va dir-li a Triador que escalfés, pensant-se que qui demanava la substitució, veient el minut de partit, era Fer Lun. Pero no, qui va entrar va ser Turu (ru). Precisament va ser el nouvingut qui es va adjudicar el primer gol del matí. No perque el fes ell, sino perquè hi havia tanta gent en el remat de la falta, que qui el celebrés primer, seria que se l'emportava al sarró. I així va ser.

A l'altra banda, una contra del Montgat en fora de joc gairebé costava l'empat. Per sort, Garrido es va tirar amb tot a terra per tapar porteria, i vaja si la va tapar. El jugador visitant només la podia o tirar fora o al cos de Garrido. I va optar per la primera. Així, amb Ferrun demanant literalment "aigua aigua aiua que m'ofego mare de déu", Solà veient com Llargh li treu el lloc setmana rere setmana amb grans actuacions i amb Zipi i Zape no gaire enfadats, s'arribava al descans.

En la represa, Marc va provocar un penal després de fer-se el que es coneix com la pitxa un lio. Quan finalment el seu cervell es va centrar i va dir, "vale farem això", ho va fer com sap ell, bé, però el 15 es va disfressar de Benji price i va aturar l'esfèrica. Vermella (protestada pel porter visitant !?¿!?¿!) i gol de Xexi Riera, que celebrava així molts partits sense lesionar-se. Amb el 2-0, Borrit va voler donar més emoció al matx i va donar entrada a Alex-pum, que va ballar una sardana amb un davanter visitant abans que aquest marqués el 2-1. Minuts enrere, Andreu aplaudia a l'àrbitre pel seu gran partit i aquest l'enviava a la caseta, ofuscat perque el jove porter li recordava que el cap està per pensar, no només per fer brillar l'absència de pèl, en el seu descuit de la samarreta adequada.

Amb tot, semblava un altre encontre de patiment i de infarts per part de Zipi i Zape. Menció especial el segon, qui es queixava dels crits aliens i després va fer un recital que ni Marcelo, aquell que va entrenar amb el B a finals de la temporada passada. Per sort, un xut de Riera que marxava a la cinquena graderia, la parava un jugador amb la cara i l'àrbitre interpretava que era penal. Chechi feia el 3-1 i matava un partit que passarà als anals de la història. La cosa va en augment: Sang (la d'en llarch), cap, pit i collons. El futbol va fer justícia i li va pispar a l'empenta el que havia guanyat injustament la setmana anterior amb una derrota al temible camp 2Rivers park. L'equip escala, amb les derrotes de la Salle i l'Oasis, fins a la tercera posició, només un puntet per sota del Premianense.

L'1x1:

Marc: poca feina i ben resolta, ha d'aprendre's les lliçons d'un porter com la cessió.

Cristian: Se'l veu en forma. Bé, no se'l veu però està complint amb escreix. la veritat és que ningú donava un duro per ell i mica en mica s'ha convertit en el garrido de la banda dreta, un lateral de pes amb contundència.

Garrido: titularitat excessiva per un jugador que no es troba en un bon moment. Els rumors apunten que despres de molt de temps, el fet de tenir novia li xucla l'esforç que té assignat a les matèries esportives setmanals. I això es nota a la banda.

Diegol: Va estar poc encertat de cara a porteria, però en defensa es va comportar com ell sap, serè. L'equip no confia en ell i s'ha queixat recentment que no li donen protagonisme a pilota parada. Qui sap com acabarà això.

Mariscal: No va faltar a la cita amb les targetes, tot i que aquest cop va ser decepcionant: perdre temps. Riera l'ha apartat injustament de les pilotes parades (ni que el capi hagués fet tots els gols que ha provat de penal) i això es nota en l'esquerra de plata del maresme.

Riera: Bigolejad'or. Dos de penal i seguir sumant. ES comenta que la bona temporada de Xevi (en números, no rendiment) pot comportar una altre cosa positiva: l'any vinent es retiraria conscient que un any tant bo de cara a gol no el tornarà a tenir.

Sacri: Lesionat, va deixar l'equip amb un greu problema: un mig del camp amb Joé i Riera. Durant la primera part, toque toque i una internada per la banda dreta que va significar l'atac més fructífer per aquella banda en tot el partit (no és un atac indirecte al mitja punta dret, no).

Joan Llarch: Parlant del rei de roma, desaparegut en atac. Trist pel que va passar la setmana anterior, va decidir fer parella de doble lateral a la banda dreta. Va deixarse el nas en una jugada. Però la sang d'un guerrer mai cau en va, i la seva no serà menys. Per això s'incorpora la sang al lema de l'equip. Perquè s'ha d'anar fins el final.

Eric: Li faltaven piles ja que a les 10.00h es veu que el McDonalds estava tancat i no ha pogut fer un esmorzar com cal per recuperar-se de la panxa. I això que havia pres nota de com es fan les culleres made in Joan LLarch.

Fer Lun: poc actiu, no va provar els seus tipics xuts des de 300 metres, no va fer cap internada en segona línia... així qualsevol pot aguantar 55 minuts com va fer, que per cert no són els 90 promesos. Però seguirà treballant per poder cambiar Fer Lun... per l'altre. el futur Ferro Run, per la seva duresa.

Mayola: No va tenir gaires opcions de marcar i amb el resultat a favor es va trobar sol davant el perill. En no sucar, baixa el seu % d'efectivitat al 17, segons l'Eric, al 24% segons estadístiques reals. Per contra va desgastar la defensa rival i va provocar un penal que sentenciava el matx. La visita d'Oscar Dario Escroto el va descentrar.

.--------------------------------------------------------------

Àlex: Ballarina Alex, es va marcar un ball de baldufa al voltant del davanter per acabar veient en primera línea el gol visitant.

Turu: El més llest de l'àrea, es va apuntar un gol que mai sabem si va empènyer ell o no. Se'l mereixia, ja que se'l començava a conèixer com el MM 06, en referència a una llegenda no contrastada que parla d'un tal Mayola 2006, algú que només marcava amb els cinc últims classificats.

Joé: Va saltar al camp.

Enric: es volia esborrar, ell diu que per ganes, alguns deien que per por. Pero la seva presencia, necessaria per evitar la mort de Fer Run, va servir per lligar unes contres amb perill i per donar feina a un Montgat que intentava estirar-se. Ànims!

Andreu: Ell, que demana CAP als seus companys, va fer una demostració del que no han de fer. Els exemples pràctics sempre són millors que la teòrica, per això va ferho a propòsit, axí que va servir perque ara tothom el tingui (el cap) fins a final de temporada.

Zipi i Zape: Sense ells, l'esperit del B no seria el mateix. Malgrat tot.


I recordeu,

Els somnis, com les utopies, només són realitats que s'avancen al seu temps. A final de temporada es demostrarà. I want to believe.

L'esperit del 10

L’esperit del 10. És el que necessita l’equip per emportar-se la victòria. Molts el coneixen. Els més joves, no. És segurament el jugador que amb més fortuna ha dut el 10 juventí a la seva esquena. Parlem de Jimmy el ràpid. Conegut per la seva extremada velocitat, el seu acurat regat i la seva potència de xut, Jimmy va ser l’amo i senyor de la banda esquerra fins que la mala relació amb Graupera i la vida de família el van apartar del futbol. El seu caràcter, no s’arrugava davant cap espinilla, la seva manera de tallar el vent mitjançant els braços en forma de velocitat, i sobretot, el seu remat de cap, són tres de les característiques que es troben a faltar en l’amater B i que es necessitaran per aconseguir l’esperat segon lloc.

Després de les lamentacions davant l’empenta, ja no val a badar més. Autocrítica, cap, pit i collons. El Montgat va treure els colors en la primera volta als homes de Borrit, i aquests proclamen vendetta. “Si no toquem els laterals titulars, tenim molt fet”, ha comentat algun dels jugadors de la plantilla davant la possibilitat que Garrido avui fagi el seu segon entrenament de la setmana. “Ha de tenir una pretemporada apart”, asseguren algunes fonts consultades.

Qui sembla que tindrà dificultats per entrar en l’onze titular és Rocki Triador. No per les seves actuacions, que estan pujant com l’escuma mica en mica. Si no perquè asseure ala banqueta a Lost Fer significa que, si entra de refresc i es posa a vomitar, es perd un canvi. Borrit i Puig estan estudiant la fórmula a escollir, i de moment han enviat un correu a la FCF per intentar aconseguir que permetin fer canvis a l’estil handbol, per evitar-se ensurts si Sex Run no entra de titular. Diumenge, 12.00 Municipal Xalant’s Park, Amater B – Montgat. És l’hora dels que s’ho creuen.

Rumors:

S’està comentant que Miki i Borrit podrien fer una roda de premsa conjunta per intentar calmar els ànims davant les últimes pressions de la premsa perquè el migcampista torni a l’onze inicial o, si més no, a la convocatòria. Borrit creu que aquestes pressions són fruit de l’entorn del jugador, que té molts contactes.

Jugadors a seguir:

Santi Flores: podria tornar a sentir-se jugador. El seu pare vol forçar pero Zipi i Zape volen forçar que encara no torni.

Riera: Si juga, compliria la seva ratxa de més partits com a titular sense interrupcions per les lesions. Toquem fusta.

Born to be alive!

Néixer per estar vius. Això resa el nostre fil musical d'avui, que com sempre s'aconsella escoltar mentres es llegeix i veure els clips amb audio. Aquest cop només serà necessari un escàs minut per adonar-se que el protagonista, sí nois, ho heu tornat a encertar, és el Farruquito de l'Empenta. Ja està, ja podeu llegir sense mirar el vídeo, però escoltant el gran tema que avui ens acompanya: Born to be alive. Ell, Farru, ens canta la cançó, però ell no té res a veure. La cançó en si, sí. Va néixer una il·lusió... per mantenir-se viva. Malgrat el robatòri de dissabte passat. Malgrat perdre dos punts amb els quals es comptava i que servien per fer l'assalt a la segona plaça. El Somni segueix viu per diversos motius. Per l'actitud dels jugadors a Masnou. I perquè el vilipendi d'un àrbitrutx i la crueltat d'aquest esport no trucaran setmana rere setmana a la porta de l'amater B.



Començava la primera part amb un domini dels locals/visitants, per allò de no tenir camp propi i jugar a una població que no és la teva. Tot i això, les jugades més clares van ser dels mataronins. Mayola trencava la defensa local, però el seu xut va ser massa fluix. Lost Fer feia el mateix, però va fer una cullera digne de l'Eric (dolenta vamos). Sort que a l'altra porteria estava Andreu, que va enviar amb la mirada una remat de cap directament al pal. Gran aturada. La sorpresa estava a la banda dreta. Cristalls Solà feia honor al seu nom i no jugava per unes molèsties. Saborrit feia de les seves i, pensant que era 28 de desembre, col·locava Joan Llarg d'interior dret. El 0-0 en el primer temps feia aflorar un públic sorollós i entregat a la causa davant un rival dur en alguns moments:




Va venir la segona part, i amb ella, l'espectacle. El futbol en estat pur. Marc va topar-se amb David Bisbal sota pals evitant que aconseguís els seus gols. Els de l'Empenta, tot i les empentetes d'un àrbitre que després del partit va anar a fer de linier a Saragossa, no podia seguir el ritme dels homes de Zipi i Zape, que van tenir un descans i no va haver-hi càmares seguint-los d'aprop. Joan Llarg va tenir el gol de la seva vida. recollia una passada en profunditat, i picava per sobre la bimba en la sortida del porter. Del deliri per un gol més estrany que si el fes Oleguer, l'àrbitre l'anul·lava. Era lògic, no hi havia fora de joc però el trencilla no podia creure's que Joan hagués aconseguit guanyar l'esquena a un defensa rival i a sobre marxar per velocitat. Raons no li faltaven. Mentrestant, Chooser feia de les seves. Grans assistències, tocar de cara. No semblava ell. Serà perque certa mossa estava mirant-lo des de la grada, i per això volia demostrar que quan vol, té futbol a les seves cames. I va arribar per fi el gol, Marc aconseguia fer el 0-1 i ifligir justícia a un rival ben plantat però limitadet. PIT I COLLONS:




Però encara havia de dir la seva l'àrbitre. Un dos contra u amb l'Albert, dels pocs defenses que no fan faltes (compensa les del Mariscal) va pitar penal. A Andreu se li a-Turava el cervell i començava a rebentar la pilota amunt i avall. Empat a u. Amb això, algú de la grada va dutxar amb aigua el míster local, perquè es netegés i de pas, callés. Mai tant poc H2O havia significat un incendi d'aquestes magnituds. Van començar a bordar els emputxonets, però sense que ningú s'atrevís a aixecar un puny en va.

Finalment, empat a u i tangana final. Empat, però, que no frena un somni, una il·lusió. Els dos punts que s'han deixat en el camí es recuperaran, amb bonus +1, en la victòria de l'equip al Municipal d'Argentona. Temps al temps.
------------------------------------------------------------

1x1:

Andreu: va fer una bona aturada amb la vista, però va tenir mans de mantega en el penal. Segueix amb gran estil sota pals.

Albert: va fer dos penals en una mateixa jugada entrant malament i a destemps, però l'àrbite va decidir que només es xutés una pena màxima.

Mariscal: va tombar el 22 davant l'indignació del pare d'aquest jugador. Bons desplaçaments, va decepcionar a l'hora de repartir llenya en la tangana.

Diegol: Jugant al 55%, l'alegria fou que pogués trepitjar de nou un terreny de joc. Els metges només apostaven per la seva retirada.

Cristian: es va disfressar de Cafú en el segon temps amb pujades per la banda que ningú seguia, no per no tenir el seu ritme, sinó perque l'equip es quedava com dient, és ell? va demostrar que creu en el somni.

Riera: El de sempre, algunes pilotes penjades, no hi ha partit que no acabi al terra lamentant-se del mal que li fa alguna part del cos... i alguna entrega al rival. Un escull amb el que ja compta l'equip setmana rere setmana.

Sacri: El processador Pro Sacri Core Duo va ratllar a un bon nivell, tot i que encara es troba a faltar alguna miqueta més d'impetú en atac. Complementa les dificultats de Riera.

Joan llarch: Inútil en el primer temps, superlatiu en la represa. Va fer el gol de la seva vida. Per sort per ell, li van anul·lar. Sort perquè encara que hagués pujat al marcador, la seva xicota no s'hagués cregut, a l'hora del sopar, el seu marit quan li expliqués tamanya gesta.

Eric: no va començar a jugar fins la segona part, però va fer una gran demostració de coet al cul. Tot i això, segueix amb un 32 sobre 99 al Pro de xut a porteria. Nefast en aquest paràmetre.

Lost Fer: va provar-ho de lluny al primer temps, i va fallar una ocasió claríssima també. Amb molèsties des de les diagonals de dimecres a 13 per hora, el mitja punta va demanar el canvi a la mitja part. Un bessó pujat i bassals d'aigua als pulmons van dir prou.

MM: no va estar encertat de cara a gol. Podria haver marxat amb el seu tercer hat-trick en tres jornades, però la mala sort, Bisbal i l'àrbitre ho van impedir. Manté viu l'equip amb el seu gol i manté la seva efectivitat per sota del 23%, com és habitual. Ànims, macho.

El banqueta:

Enric: Qualitat en les seves eleccions, menys en una, i amb la pilota als peus. No semblava ell. 45 minuts per enamorar més a la seva petita julieta, que des de la grada pensava si estava amb Enric o amb Robinho. Quines bicicletes es va marcar!

Marc GK: jugant bé d'esquenes a porteria i tocant rapid la pilota. No perque sigui el seu concepte futbolístic, sinó perquè no volia cap bronca de part d'MM.

Garrido: Fluix, falta físic, falta profunditat. Va demostrar que es juga com s'entrena. I ell, més aviat, entrena poc.

Els tècnics: jornada de treva per Zipi i per Zape.

Born to be alive!

Empenta, pit i collons

Les tres consignes de cara al partit de dissabte són clares. Empenta -el joc de paraules així ho indica-, Pit i collons... així ho resa el nostra lema. Així ho defensa el Mariscal Vivas, que en la prèvia de l'entrenament de dimecres, ja mirava com mira a través de la finestreta, pensant que "avui -per dimecres- ho donaré tot". I va donar tant, que una de les seves entrades va acabar lesionant a en Diego... qui anava amb el seu equip. Ambdós sense pitralls. I un dels dos, sense turmell ja. A collons no em guanya ningú, devia pensar el peixater (per allò de mariscal).

No va ser l'únic fet destacat de la nit freda, però esplèndida -per alguns- de dimecres. Solà, als dos sprints i mig, semblava tenir molèsties. I és que les cames seves no estan programades per córrer sense pilota als peus. Lost Fer, Poeta Fer pels amics, va decidir que això de ser el ronaldinho del grup, no per qualitat sinó per estat de forma, no podia seguir així i va fer algunes diagonals més al seu ritme (conegut amb les sigles RM de ritme-martín) i ja està per poder aguantar 12 minuts de partit més cinc d'escalfament.

I sobre el rival, segurament serà un equip amb molta empenta que ha fet del seu camp un fortí on només un equip ha guanyat. Els de Premià que juguen a Masnou faran valer el factor camp, ja que són un equip eminentment físic i que obre molt les bandes. De fet, a l'anada els mataronins no van perdre gràcies a l'àrbitre que es va càrregar l'equip de Sanan The One.

Rumors

Una victòria significarà poder escalar al segon lloc, la millor fitxa de presentacio de saburrit, que sona com a substitut d'Edu-nardo com entrenador de l'amater A. Els rumors estan creixent dia a dia, ja que Graupoma voldria fer-se amb l'equip del B per acabar de pujar-lo i emportar-se els mèrits que s'han guanyat amb sang, fetge i crits Zipi i Zape.

Jugadors a tenir en compte de l'Empenta:

Sanan the one: davanter de qualitat contrastada, amb molt olfacte de gol i caràcter. Va posar nom a l'equip.

Miki: juga al juventus, però si salta al camp serà l'home més perillós pels de Borrit.

El dubte:

Podrà diegol tornar a jugar al futbol federat, o la seva topada amb Vivas és el final d'una carrera que prometia molt?

La fitxa:

Dissabte, dia 16, a les 20.00h. Municipal de Masnou. L'Empenta - Amater B.

Oda Amater Beniana

Oh, amater B
et trobo a faltar
doncs em fas sentir bé

Jo feia mundialets típics de les costellades
quan després d'unes diagonals
tu entrenaves amb les piles carregades

Quina il·lusió desprens pels teus porus!
serà que vols guanyar-ho tot
i no deixar a l'afició de morrus

Els macho mans s'han apoderat de l'equip
i ara hi ha un rumb fixe,
un punt d'arribada amb sentit


Queden dotze finals
que s'afronten amb empenta
i conservacions amb pitralls

Oh, amater B!
quanya i queda segon
em faràs, de ben segur
el més feliç del món

Poetad'or.

"Jugar a Divisió d'honor no és res comparat amb el somni del B"

Entrevista a un dels jugadors que han acabat d'aterrar a la parròquia verda. És el nou Aturad'or de pilotes de l'equip, és conegut per la seva impressionant qualitat per anar combinat de cap a peus (no en va, combina el taronja del seu cap amb la samarreta i, si li haguessin deixat, amb les botes), per aparcar al pàrquing privat de Xalant's Park i perquè de tant en quan se li atura una mica la sang de les venes -episodi pel record la seva decisió de xutar aletaoriament 8 pilotes enmig d'un entrenament.

T'esperaves una lliga amb tant nivell?
No, la veritat és que m'ha sorpres veure equips que intenten jugar la bimba amb tanta intenció com el Doscafar o el Montcada. No estic acostumat a trobar equips amb experiencia pels anys dels seus jugadors i que a sobre toquin tant bé la pilota. Però el que més m'ha costat és la pressió del propi equip.

Què vols dir?
Estic substituint a un dels jugadors bandera de l'amater B, pel que em van comentar en arribar, el millor capità que mai ha tingut aquest equip, i vulguis que no són petites coses que pesen una mica. Aquestes i jugar amb laterals com Àlex, clar.

Però te n'estàs sortint mica en mica...
Sí, en part perquè tinc la competència de dos companys més sota pals. Al Mataró jugava perquè estava jo sol i clar, un s'acomoda una mica, però ara que tinc uns entrenadors que en saben de veritat i que m'he trobat un grup humà de tanta qualitat i tant de caliu, en el tracte no en el joc on falten collons, un pot treure el millor d'ell mateix.

Ara que parles del Mataró, no es pot comparar la Divisió d'Honor, no?
El que no es pot comparar és el somni del B, és molt bonic que amb un equip d'aquestes característiques lluitem pel segon lloc. Un ascens amb el B seria molt més important en la meva carrera i en la meva experiencia de cara a explicar-ho als meus néts que no pas el que vam fer amb el juvenil del CE Mataró, que tampoc tenia molt de mèrit jugant contra qui jugàvem.

Què falta per fer l'assalt al segon lloc?
Com molt bé ha sortit a la premsa últimament falta una mica de collons per part d'alguns jugadors. M'he trobat que companys meus com l'Eric, l'Albert, en Sacri en Diego l'Alex l'enric en Turu en Cristian en Tristany i en Marc en Santi pare en santi fill en joan en llarch i molts altres dels quals encara no en sé els noms -sóc dolent per aquestes coses- necessiten una mica d'espavilada general. Si volem pujar ja cal que apretin de valent el cul, perquè jo no ho puc parar tot.

En alguns casos els collons no és l'únic que necessiten...
Si ho dius per l'Eric, tens raó, falta un cervell i pujar uns quants punts d'habilitat a l'hora de xutar de cara a porteria.

I els místers?
Són bona gent, ésl'únic que podria dir. En Puig sembla tenir més idea de futbol que saborrit, però aquest és la flama de la vida que ens permet tirar endavant, és tot cor i ímpetu, dues característiques que serveixen per amagar les limitacions tàcticopsicotècniques.

Alguna promesa si l'equip queda segon?
Si quedem segons em comprometo a tornar-me a deixar el casquet volador (veure foto) que portava quan jugava al CE Mataró com a signe de la meva gratitud per tal esforç.

Anaves a la moda.
Sí però el temps passa i sempre he tingut un pèl molt rebel.

Gràcies pel teu temps, Andreu.

A tu per acollir-me i permetre'm seguir els teus passos.

Macho, macho man!

Victòria i a seguir somiant. El triomf, revestit d'una èpica excessiva vistes les limitacions dels rivals i les misèries pròpies, ha deixat clara una cosa. Es necessita injectar de sang bullint a alguns jugadors. Perquè l'empresa en la que l'equip s'ha embarcat així ho reclama. La sang dels autèntics Macho's mans del grup. La tranfusió sanguínia dels que posen el cor al terreny de joc. Alguns d'ells han grabat un vídeo perquè aquesta moral s'injecti visualment (atenció, el vídeo sense volum no té sentit i s'ha de mirar mentres es llegeix el següent paràgraf inmediatament sota el clip).





Ho heu encertat. El protagonista del clip és el company Mayola, que s'ha posat casi negre de tant rajos uva. En el segon 30 apareix un altre dels jugadors de pit i collons, Lost Fer, mostrant com es treballa la màquina de traspàs d'orxata a sang on fire. Com a bon constructor del joc, porta el casc adient. En el minut 1:08, l'amic Fer amb el que fa l'indio a la banda i que reclama menys sang d'orxata, saborit, qui envia un missatge ell sol en el 1:20. I qui fica collons en defensa? en l'1:26, mariscal Vivas vestit de negre color mort pels davanters que s'acosten a la porteria. Ja després, fetes les presentacions, Mayola celebra els gols en el 1.52 i Sabu dóna les claus per vèncer en el 2.48. En definitiva, falten collons per matar els partits, joves.

Sobre l'encontre, començaven forts els centrals Diegol i Mariscal. Els dos van esfumar-se en el primer atac visitant per deixar venut a Andreu. On eren, ningú ho sap. Per sort, el Macho Man de la davantera, després d'una assistència marca de la casa de Vivas, empatava el matx. El segon celebrava efusivament el gol, conscient que si no entrava el remat havia de marcar-se un sprint de 50 metres per tornar a lloc. I podria haver estat l'últim. Poc després, Mayola presionava L2+R1+R2 i es deixava caure dins l'àrea. L'àrbitre, el pare del porter de Aquí no hay Quien Viva, assenyalava penal sense dubtar-ho. Riera el clavava -conscient que en ser un xut des dels 9 metres, no la pot enviar a pequín per sobre del travesser-. I abans de la mitja hora, Solà decidia deixar de jugar-se una de les 10 pilotes que té per partit per donar-li a Marc el 3-1. Aquest, per sorpresa de tots, feia dos de dos.

I apartir d'aquí, l'espectacle garantit. Eric demostrava que no sap fer una cullera per superar els porters, com ja va passar a Montcada. Ara, sobre l'inici, qui va començar fort va ser Fer Run, amb molèsties sobre el minut 0 i que ja demanava el canvi. El jugador més de Lego del Juventus va poder aguantar sense arribar al vòmit 45 minuts. I mentrestant, Zipi i Zape feien de les seves. "Què tontos que som" clamava Macho Zipi Indio Man; "Això no ho diguem", el corregia Zape Puig.

En la segona part, Albert, molest perquè no el deixen pujar la banda, decidia fer el seu golet sorprenent a Andreu. El 3-2 davant coixos i a sobre essent 9, no semblava ser un problema. Però la mà de la banqueta és molt allargada, i els nervis es van traspassar al terreny de joc. Entremig, Enric es va desdisfressar d'ell per inventar una jugada antològica que acabava amb uan assistència a Solà. Aquest tornava a donar en safata un gol a Mayola, però el davanter, conscient que si marcava l'èxit se l'emportaria Enric Chooser, va fallar l'ocasió. El partit es va anar diluint en un oasis de despropòsits. Els jugadors que entraven de la banqueta s'esborraven, Riera no s'aguantava dret i l'únic que repartia criteri era Miki, qui va entrar consternat per la decisió dels Zipi Zape de col·locar una defensa de tres. Ningú els devia dir que el gol-avarage (1-4 a l'anada) ja estava aconseguit. Ni que el partit era davant Malta. La desesperació va arribar a tal punt que l'entrenador clamava a la prensa: "Després hi ha jugadors que volen més minuts", mentre els rivals no tenien ocasions clares i estaven més pendents del gran àrbitre que havia assignat la federació per un partit d'aquestes característiques. El tècnic, però, no va voler donar noms. Ja a les acaballes, MM Mayola feia servir la frase estrella de Fer Run -"no puc més"- per després aconseguir sentenciar amb el 4-2. Podria haver servit el gol a l'altre Marc, però en realitat ningú ho esperava això.
---------------------------------------------------------------------------------------
L'1x1:

Andreu: Poca feina, pocs reflexes en el gol de l'Albert però segur en les pilotes penjades.

Albert: Egoista. Volia el seu moment de protagonisme en fer-se en pròpia el segon gol visitant, que va desembocar en l'alteració de nervis de la banqueta, el cansament dels companys i tot per ego. Falta sang.

Àlex: cansat. dos partits per cap de setmana son massa. Es comenta que Graupoma ha obert expedient en saber que va participar en un partit a la Laru, en el que per cert l'animaven més de tres mosses des de la banda. Alex BrokenHearts. Falta sang.

Diegol: no va fer honor al seu nom. Però tampoc es va posar gaire nerviós, tot i això necessita també injecció de sang per ser més contundent. Desaparegut en el primer gol. No se sap on era.

Vivas: Rècord. Van haver-hi quatre expulsats, i ell no va ser cap dels sancionats. Aquest noi sorprèn a tothom. Després de l'espantada del primer gol, en va donar un altre. és un dels MM.

Riera: Degut a que no hi ha res millor en el seu lloc (segurament Miki, però aquest té conflictes extraesportius) segueix jugant sense lesionar-se, que ja es notícia. Qui li anava a dir que l'oportunitat li arribaria als 30, després de tants anys. La sang està feta pols.

Sacri: Ordinador de 2 gigues de memòria Ram amb CPU Intel Sacri Core Duo. Massa futbol en el seu cap com perquè els altres ho puguin processar. Només li falta una mica de sang per ser el Miki del futur.

Solà: La pressió de la premsa va fer que servís dos gols. Va seguir deleitant-nos amb els seus regats fifa 2008, alguns espectaculars, d'altres efectius i bastants de inocuus pel matx, però futbol és espectacle. Falta sang

Eric: Segueix amb la negació del gol. Segons els meus informes, va saltar al camp de titular però no va començar a jugar fins el minut 25, mica en mica comença a rutllar abans.

Fer Run: L'enllaç, és tot cor. Més que res perquè a cada partit està apunt de treure'l per la boca. Amb problemes respitaratòris des del primer minut, va aconseguir arribar a la mitja part amb dignitat. I després, a complir a Canet. L'haurem de batejar com a Sex Run. És un MM.

MarMa: De tres en tres, està clar que la Tercera és una lliga a mida d'aquest jugador (que tenia moltes dificultats en la Segona, cal deixar la pinzellada). I a més, no van ser tres en deu oportunitats, sinó tres de cinc. Els percentatges d'aquest nano espanten. I tot sense perdre els papers ni treure's la samarreta amb l'excusa de la rabia acomulada però amb el rerefons d'ensenyar-nos el seu tors.

Ban-quillo:

Enric: Va tenir dues intervencions destacades. Una es va disfressar de maradona. En l'altre va intentar rematar una pilota de cap, però el que va passar és que, com el dia de Poble Nou, la pilota el va rematar a ell.

Cristian: Qui té un Cristian de lateral, no té un amic. Pilotes compromeses a Eric perque aquest les controlés de qualsevol manera. Han tingut problemes entre ells? falta sang.

Turu: Ah no, que no va jugar.

Miki: L'enllaç, la tranquil·litat. DEsprés de la seva falta de respecte a l'equip per tot el que té a veure amb Montcada, Miki Baía va tornar a sentir-se jugador en un partit a la seva mida.

Marc: Va somiar amb el gol, però se li va treure del cap quan va veure que qui havia de passar-li l'esfèrica era Mayola.

Joé: Es pensava que encara estava expulsat de la setmana passada, i per això va decidir no intervenir en cap jugada de les tantes que van haver-hi. Sempre s'ha rumorejat que Joel no funciona amb sang, sinó que funciona amb energia solar (però com que les plaques les porta amagades dins els pantalons, no arriba l'intensitat de la llum).

Místers: Està clar que si l'equip guanya ells tenen dret a una part del pastís... però.... tres defenses guanyant 3-1 contra nou? com diria Kaito, Què t'has begut l'entiment? Segueixen demostrant que tenen el cor a prova de bombes, després de veure com viuen els partits. Són els autèntics MM.

I recordeu, el somni cada cop està més proper, però no val a badar. Som-hi, Machos.

Surten els números

No era un partit fàcil. Les expectatives, els nervis de jugadors com Eric per la seva joventut o de Riera per la seva qualitat feien patir en un matx que havia de ser pels homes de Saborrit. Després d'un escalfament amb pitralls grocs, la mala d'aquest color no va alinear-se amb els verds de blau. Ferrun no donaria temps ni de que Zipi i Zape comencessin a desganyitar-se des de la banda que ja havia fet de les seves. Una centrada de l'11' la controlava malament Mayola dins l'àrea perquè el central se la fotés en pròpia porteria. Marc se'l va apuntar. Poc després, una pedrada de 'lost Fer' (últimament més concentrat en el sexe que en respirar) que es va frenar degut a l'alçada de la gespa del Municipal Bombonera de Montcada la va recollir el killer, que feia el seu primer gol (Segons ell, el seu segon).



Com que dos de dos era un percentatge totalment fora de lloc, l'ànima de l'ascens Mayola va errar tres ocasions, menys segons el protagonista, potser no tantes si un recorda el partit fredament. Ja sobre la mitja hora, van passar dues coses a la vegada. La primera, que Diegol va fer honor al seu nom aconseguint el tercer de la nit. La segona, que Eric va decidir saltar a jugar al camp (35 minuts després que l'àrbitre assenyalés l'inici de partit). "Fota-li quatre crits", deia saborrit a Puig respecte l'Eric, i això que l'equip anava golejant, que si no... I mentrestant, el col·legiat es marcava un arbitratge antològic sota l'aspecte d'una de les grans estrelles del Pressing Catch: Ric Flair (foto).



I fins el final del primer temps, Diegol perdent els papers pel simple fet d'haver rebut un petit copet, Àlex dedicant un regat per a la història a la seva banda i caño Riera, qui es desmuntava com un Lego mentre li feien l'enèssima sotana. A ell, no té mèrit.

La segona part no va tenir gaire història. El rival es va intentar posar xulo, i el seu gol va posar l'ai al cor a Zipi i Zape, segurament els dos entrenadors més nerviosos i exagerats de la Tercera Territorial i part de la lliga de bars. Les bromes van acabar quan van saber que Can Xalant estava a tocar del mític Chasis. Entrant des de la banqueta, Joé no va fer res. Va fer tant poc que l'àrbitre el va expulsar per fer poca cosa. Turu(ru) va rascar dues pilotes, Joan Llarch ens va recordar al millor lateral de la temporada passada i Obrellaunes Enrichooser va celebrar un gol que mai va fer. S'ha de mirar si la pilota entra.

El '9' verd blau va aconseguir l'1-4 en clar fora de joc, però servia per fer un hat trick amb el seu equip i calmar els ànims del temible, dur i escandalós públic local que va omplir de color, olor i sabor les graderies del Municipal de Montcada.

L'1x1:

Andreu: Poca feina. Mica en mica agafa confiança i podria començar a fer oblidar el gran ex-capità.

Albert: L'estil i la classe en la banda dreta. Si fos un perruquer, seria en Llongueras. Un jugador amb sensibilitat per la pilota i el bon gust.

Diegol: És el central amb més gol de la lliga, llàstima dels nervis que els perd a la que el superen en l'u contra u.

Vivas: El mariscal. El capità encobert. L'home que dóna sentit a aquest equip, va repartir llenya per acabar amb el desforestament de l'Amazones. Una groga que va quedar-se curta.

Àlex: més conegut com "Alex-pum", perque ho trenca tot, va estar encertat en el primer temps (menys a l'hora de donar una passada a algú, però no es pot demanar més).

Riera: en shevi no està en un bon moment. El braçalet li pesa massa al braç i les cames li fan figa, tot i això va aguantar els 90 minuts (clar, en Miki no hi era per substituir-lo).

Sacri: Un jugador de mig toque, amb qualitat però sang d'orxata a qui no acompanyen els 'xupons' de les bandes, com diu ell mateix. No recorda que no hi ha toques en un partit.

Eric: Com es comentava a la banqueta (enric), si les dues primeres carreres del partit es fan al minut 40, qualsevol les pot fer tant ràpides com ell. Va estar 70 minuts al camp. En va jugar 25.

Solà: Si va rebre 10 pilotes, s'en va jugar 12. Qualitat individual per la nineta d'en Puig. Quan va tenir una ocasió de gol, el míster havia tret ja de la butxaca una estampita amb una foto de l'extrem. Però no va poder besar-la que l'àrbitre havia (sorpresa) pitat fora de joc.

Fer-run: Va donar tres assistències i va fer dues carreres de pressió al rival. A la mitja part casi el perdem per sempre, on se li van unir les ganes de vomitar, la tos, els problemes per respirar, la suor del moment i el plor de no haver marcat cap gol.

Mayola: Yo me lo guiso, yo me lo como. Ell es va flipar amb la classificació i ell va fer els dos primers gols. Després, un 30% d'efectivitat total (tres gols de deu intents) però efectiu en tasques defensives (no així intentant contruir joc). Pensàvem que en la celebració de l'1-4 potser el cor se li aturava entre tantes sensacions contingudes que va mostrar.
--------------------------------------------------------------------------------

Enric: Va entrar en el moment que el partit s'havia convertit en brega, pilotades i atacs dels rivals. Com a ell li agraden vamos, però no va tenir el dia.

Joé: Va tocar dues pilotes. Era la primera part, quan l'esfèrica havia sortit fora de banda i ell la cedia perque el joc es reprengués. Quan va saltar al camp, va acabar expulsat per mirar malament a Ric Flair.

Joan Llarch: Encara està una mica fora de forma, però amb la samarreta retrotèrmica rojo amor va demostrar que era qüestió de poques jornades que el lateral tornaria a ser seu. Va rebre una bona patada, com ja és habitual.

Turu: No va tenir opcions de gol i per això va dedicar-se a dialogar amb els sensats centrals locals.

Entrenad'ors: Si en un partit encarrilat com aquest es van posar com es van posar (semblava que havien de saltar ells al camp per solucionar-ho) en un partit ajustat potser es podrien arribar a autolesionar. Tàcticament, com sempre, poc concepte, canvis malament i tard i una lectura del matx lleugerament pobre.


Això és tot, divendres la prèvia del partit més important de l'any.

Miki podria seguir els passos de Vitor Baía

L'incombustible, perquè no gasta combustible quan juga, Miki Rodri podria seguir el camí d'un jugador de la qualitat contrastada de Vitor Baía. El migcampista destrucconstructor de joc i el porter més elegant que ha trepitjat el Camp Nou tenen moltes coses en comú. El que ha estat durant molts anys capità de l'amateur B fins que la lògica i el luxe es van imposar al braçalet la temporada anterior, podria agafar l'exemple de Baía i fer el salt del camp la temporada anterior, a la banqueta en aquesta... i el cos tècnic en la vinent. Motius no en falten. Miki ho ha donat tot en el món del futbol, ja pensa en la retirada i aquest últim epíleg en la seva carrera futbolística està més propera a les indicacions des de la banda (ja sigui perque la titularitat està molt cara o perque les lesions no respecten als veterans). Com Vialli però amb cabell.

No será un portero muy recordado en Barcelona pero, sin duda, pasará a la historia como uno de los mejores que jamás defendió la meta portista. Y eso que desde su regreso en 1999 no tuvo las cosas fáciles. Superó primero una gravísima lesión de rodilla y después un enfrentamiento personal con José Mourinho, pero se sobrepuso y volvió a la titularidad... Hasta que en la recta final del pasado curso la perdió ante el brasileño Helton.
Esta campaña ha sido como un entrenador en la sombra... El futuro que, dicen, le espera
[Diario Sport]

Aquí trobem el símil que l'allunya de Vialli i l'acosta a Baía. Primer perque no serà molt recordat pels nous juvenils que han arribat ara al conjunt, però si passarà com un dels grans que han defensat els colors i sobretot la filosofia del Juventus, de la qual n'és un gran exemple: Tothom pot jugar a futbol i aprendre'n. Per riçar el riço, Podem recordar els seus enfrontaments dialèctics amb saborrit, que seria l'equivalent de Mou però amb més simpatia. Tot i que no té mèrit perque en una discussió entre ambdós, acostuma a tenir raó el company Miki.

Montcada, l'Ítaca de Saborit

Els resultats de la jornada han acompanyat. La derrota del Cabrils i l'empat a 2 entre Premianense i la Salle permeten que l'amateur B es trobi en situació d'assaltar la segona plaça en només dos dies. Mai una victòria de costellada com la de diumenge servia per a tant. Si demà el B guanya a Montcada, el somni de la segona plaça agafarà forma. En total serien 31 punts, un per sota del segon classificat i amb l'únic perill que les decisions tècniques de saborrit i puig enfonsin les possibilitats reals d'aquest conjunt.

Des d'aquí hi haurà un seguiment exhaustiu d'una temporada històrica en la que l'objectiu, encara que els protagonistes no ho volen admentre, és donar caça a l'Argentona. Difícil, però no impossible. Tot comença a Montcada, on l'equip ha de guanyar sí o sí.

Del matx contra el Doscafar, poc a recordar. El partit estava encallat, amb els dos entrenadors desganyitant-se davant el poder ofensiu de la fusió temible entre jugadors de tres potències mundials maresmenques, Dosrius, Canyamars i el Far, i amb la dificultat afegida que la pluja havia deixat en mal estat el colisseum TwoRivers Park. Mentres Mayola començava a treure la seva ira interior, Mikiarra demostrava la vàlua com a titular, i Ferrun treia la llengua als 3 minuts de partit, va aparèixer obrellaunes Enric per mostrar una escletxa al final del túnel davant un equip que no es mereix ser el líder al revés del grup 5. No al menys per ganes. Després van arribar els gols dels altres (què fàcil és marcar quan el company ha fet el 0-1). Entre les coses més destacades, Joé, que va demostrar que qui té, reté, i va marcar un gol xutant des de 80 metres. Victòria al sarró i a seguir amb la lluita.