I Want To Believe

I Want To Believe. Vull creure. Perquè l'equip ho mereix. Believe. Saborrit, en acabar l'encontre, ens va deixar per al nostre diari, i en exclusiva, un missatge d'unitat i de força pel seu equip després de la gesta. La tercera plaça ja és verda. Però no és aquesta la que el B busca. Borrit ho té molt clar:

Nota: Posar vídeo, i a la que canta, minut 0:30, anar llegint segons les frases. No és molt complicat.




No crec en grans entrenos/ sóc sabu el gran men / no crec amb en graupera ens enganya constantment// no crec amb els crits den zape / jo puc cridar molt molt més// jo ja no creia en res i de cop haig de can-vi-aaar/ pero jooooooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuuuu/ pero joooooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu// ja no crec amb en santi/ ni amb el junior ni amb el vell/ les coses ja funcionen ni en ferrun treu el feitge/ si no em vols creure / mira la classificacio/ anem tercers a un punt dels porcs del prem-ia-neee-nse/ perque jooooooooOOOOooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu/ Jo nomeeeeeeeeeeeeeeessss crec en tuuuuuuuuuuuuuu/ jooooooooooooooooo creeeec en tuuuuuuuu/ Sí, joooooOOOOoooo crec en tuuuuuuuUUUU (uh uh)/ necessito tres victories i un segon que mentengui bé/ per mostrar al mon qui es el mister mes guay/ els meus rondos son l'exit de tot el treball/ i ara demostrare que es pot comptar amb el B/ perque jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec... jo crec en tu, jo crec en tu, jo crec en tu... joooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuu... perque joooooooooooo crec en tuuuuuuuuuuuuuu (uh uh)... Jo crec, crec, crec en tu (amater B).

El matx començava fort. Els verds volien proclamar vendetta després de la golejada de l'anada, i ben aviat va poder ser així. Mayola controlava una pilota com mai perque el porter acabés aturant el seu xut. No passava res, era la seva primera i quedava molt de matx. Llavors, l'altre marc, el de l'altre punta, va demostrar que de memòria va curt. El 1995 es va abolir la cessió al porter, pel que no es pot agafar la bimba si te la passa un company. Ell, ni cas. Per sort, la cosa no va anar a més. I de mentres, Eric Burrguerll demostrava que no podia més. Va demanar el canvi. Com que era el minut 24, Sabu va dir-li a Triador que escalfés, pensant-se que qui demanava la substitució, veient el minut de partit, era Fer Lun. Pero no, qui va entrar va ser Turu (ru). Precisament va ser el nouvingut qui es va adjudicar el primer gol del matí. No perque el fes ell, sino perquè hi havia tanta gent en el remat de la falta, que qui el celebrés primer, seria que se l'emportava al sarró. I així va ser.

A l'altra banda, una contra del Montgat en fora de joc gairebé costava l'empat. Per sort, Garrido es va tirar amb tot a terra per tapar porteria, i vaja si la va tapar. El jugador visitant només la podia o tirar fora o al cos de Garrido. I va optar per la primera. Així, amb Ferrun demanant literalment "aigua aigua aiua que m'ofego mare de déu", Solà veient com Llargh li treu el lloc setmana rere setmana amb grans actuacions i amb Zipi i Zape no gaire enfadats, s'arribava al descans.

En la represa, Marc va provocar un penal després de fer-se el que es coneix com la pitxa un lio. Quan finalment el seu cervell es va centrar i va dir, "vale farem això", ho va fer com sap ell, bé, però el 15 es va disfressar de Benji price i va aturar l'esfèrica. Vermella (protestada pel porter visitant !?¿!?¿!) i gol de Xexi Riera, que celebrava així molts partits sense lesionar-se. Amb el 2-0, Borrit va voler donar més emoció al matx i va donar entrada a Alex-pum, que va ballar una sardana amb un davanter visitant abans que aquest marqués el 2-1. Minuts enrere, Andreu aplaudia a l'àrbitre pel seu gran partit i aquest l'enviava a la caseta, ofuscat perque el jove porter li recordava que el cap està per pensar, no només per fer brillar l'absència de pèl, en el seu descuit de la samarreta adequada.

Amb tot, semblava un altre encontre de patiment i de infarts per part de Zipi i Zape. Menció especial el segon, qui es queixava dels crits aliens i després va fer un recital que ni Marcelo, aquell que va entrenar amb el B a finals de la temporada passada. Per sort, un xut de Riera que marxava a la cinquena graderia, la parava un jugador amb la cara i l'àrbitre interpretava que era penal. Chechi feia el 3-1 i matava un partit que passarà als anals de la història. La cosa va en augment: Sang (la d'en llarch), cap, pit i collons. El futbol va fer justícia i li va pispar a l'empenta el que havia guanyat injustament la setmana anterior amb una derrota al temible camp 2Rivers park. L'equip escala, amb les derrotes de la Salle i l'Oasis, fins a la tercera posició, només un puntet per sota del Premianense.

L'1x1:

Marc: poca feina i ben resolta, ha d'aprendre's les lliçons d'un porter com la cessió.

Cristian: Se'l veu en forma. Bé, no se'l veu però està complint amb escreix. la veritat és que ningú donava un duro per ell i mica en mica s'ha convertit en el garrido de la banda dreta, un lateral de pes amb contundència.

Garrido: titularitat excessiva per un jugador que no es troba en un bon moment. Els rumors apunten que despres de molt de temps, el fet de tenir novia li xucla l'esforç que té assignat a les matèries esportives setmanals. I això es nota a la banda.

Diegol: Va estar poc encertat de cara a porteria, però en defensa es va comportar com ell sap, serè. L'equip no confia en ell i s'ha queixat recentment que no li donen protagonisme a pilota parada. Qui sap com acabarà això.

Mariscal: No va faltar a la cita amb les targetes, tot i que aquest cop va ser decepcionant: perdre temps. Riera l'ha apartat injustament de les pilotes parades (ni que el capi hagués fet tots els gols que ha provat de penal) i això es nota en l'esquerra de plata del maresme.

Riera: Bigolejad'or. Dos de penal i seguir sumant. ES comenta que la bona temporada de Xevi (en números, no rendiment) pot comportar una altre cosa positiva: l'any vinent es retiraria conscient que un any tant bo de cara a gol no el tornarà a tenir.

Sacri: Lesionat, va deixar l'equip amb un greu problema: un mig del camp amb Joé i Riera. Durant la primera part, toque toque i una internada per la banda dreta que va significar l'atac més fructífer per aquella banda en tot el partit (no és un atac indirecte al mitja punta dret, no).

Joan Llarch: Parlant del rei de roma, desaparegut en atac. Trist pel que va passar la setmana anterior, va decidir fer parella de doble lateral a la banda dreta. Va deixarse el nas en una jugada. Però la sang d'un guerrer mai cau en va, i la seva no serà menys. Per això s'incorpora la sang al lema de l'equip. Perquè s'ha d'anar fins el final.

Eric: Li faltaven piles ja que a les 10.00h es veu que el McDonalds estava tancat i no ha pogut fer un esmorzar com cal per recuperar-se de la panxa. I això que havia pres nota de com es fan les culleres made in Joan LLarch.

Fer Lun: poc actiu, no va provar els seus tipics xuts des de 300 metres, no va fer cap internada en segona línia... així qualsevol pot aguantar 55 minuts com va fer, que per cert no són els 90 promesos. Però seguirà treballant per poder cambiar Fer Lun... per l'altre. el futur Ferro Run, per la seva duresa.

Mayola: No va tenir gaires opcions de marcar i amb el resultat a favor es va trobar sol davant el perill. En no sucar, baixa el seu % d'efectivitat al 17, segons l'Eric, al 24% segons estadístiques reals. Per contra va desgastar la defensa rival i va provocar un penal que sentenciava el matx. La visita d'Oscar Dario Escroto el va descentrar.

.--------------------------------------------------------------

Àlex: Ballarina Alex, es va marcar un ball de baldufa al voltant del davanter per acabar veient en primera línea el gol visitant.

Turu: El més llest de l'àrea, es va apuntar un gol que mai sabem si va empènyer ell o no. Se'l mereixia, ja que se'l començava a conèixer com el MM 06, en referència a una llegenda no contrastada que parla d'un tal Mayola 2006, algú que només marcava amb els cinc últims classificats.

Joé: Va saltar al camp.

Enric: es volia esborrar, ell diu que per ganes, alguns deien que per por. Pero la seva presencia, necessaria per evitar la mort de Fer Run, va servir per lligar unes contres amb perill i per donar feina a un Montgat que intentava estirar-se. Ànims!

Andreu: Ell, que demana CAP als seus companys, va fer una demostració del que no han de fer. Els exemples pràctics sempre són millors que la teòrica, per això va ferho a propòsit, axí que va servir perque ara tothom el tingui (el cap) fins a final de temporada.

Zipi i Zape: Sense ells, l'esperit del B no seria el mateix. Malgrat tot.


I recordeu,

Els somnis, com les utopies, només són realitats que s'avancen al seu temps. A final de temporada es demostrarà. I want to believe.