At least we tried to make it

La cançó és perquè s'escolti, el vídeo està per estar. Escoltar cançó mentre es llegeix.

El partit començava amb l’Amater B guanyant des de l’inici. Carrussel Mataronino havia informat, el dia abans, de la fallida que havien fet Premianense i Montgat en aquesta cursa per la segona posició. Així doncs, pintava bé la jornada, tot i que un cel gris, avantsala de la pluja que més tard cauria, no semblava el matí assolellat i brillant que hom esperava. Al Bayer’s Municipal, Zipi i Zape sortien amb un onze equilibrat, no el millor de la temporada però tampoc es podia més. Destacar la presència de Riera i Miki al centre del camp, buscant la veterania i l’experiència en el centre neuràligc de l’alineació. D’aquí D’allà ocupava el lateral dret, malgrat ser ell un mitja punta nat. Precisament la zona d’enllaç amb l’Almirall no l’ocupava Vomirrun, encara en recuperació, ni obrellaunes Turu.

Però les lligues es guanyen sobre el terreny de joc, i el que passés dissabte no servia de res si l’equip no complia. I l’equip va sortir serè, concentrat i sense presses. Fruit d’això, els locals no van gaudir de cap ocasió clara durant els primers minuts, excepte alguna pilota parada. A canvi, elsomnidelb semblava apropar-se mentre gotejaven les primeres oporunitats. Burguer va tenir la primera del matí, però a set metres de la porteria, i amb el porter sota pals, va buscar la vaselina. El mateix jugador tindria una nova oportunitat, aquest cop en una vaselina obligada que el porter immigrant de l’altre equip va evitar. Les coses començaven a no sortir, l’Almirall va tenir la seva única opció clara també en la primera part i tampoc va entrar. Riera va fer el xut de la seva vida (perquè no es colava més enllà de les muntanyes i anava a gol) i el porter l’aturava. Mariscal enviava una falta al pal (després ho provaria cinc cops més però no va haver-hi sort). I amb tot, va arribar la jugada que tothom sabia què passaria. Riera perdia una pilota al mig del camp. I quan ell fa això, acte seguit arriba una targeta. El segon capi va entrar per darrera aparatosament quan encara hi havia defenses. Vermella directa, justa, i a patir. Realment no es va patir gaire. Però ells, en un córner, marcaven l’1-0.

En la represa, la pluja va fer acte de presència. Tres eren els seguidors incondicionals que davant vent, marea i aigua, seguien impassibles a les grades del Bayer esperant la reacció del seu equip. La segona part va caure en el vici prematur de penjar pilotes a l’àrea. El camp, amb les quatre gotes, passava a ser una pista de gel per la pilota, que a cada bot se n’anava directe a les mans del porter mal combinat visitant (taronja, guants verds, mitges blaves –potser que n’aprengui del nostre). Els canvis no van sorgir efecte. Joé va estar en la seva línia (si algun dia fes 90 minuts seguits, hi ha rumors que li sortirien arrels a la gespa del Municipal on es trobés), Ferrun a la banda no és Ferrun, i a sobre, va tornar a trobar-se malament, i obrellaunes Turu va veure les pilotes més al cel que a la terra. A destacar una ocasió creada per l’Almirall que va servir el gol en safata a Eric (qui va recordar-nos que ell és dretà) i una bona passada de Ferrun que va desviar un defensa just a temps. Amb tot, Superman Andreu va aparèixer per fer una aturada espectacular quan tothom pensava que la pilota, veient que la posició del gran porter millor persona era un xic avançada, acabaria dins.

Després de la crònica estricta (no es pot fer broma amb la mala sort) destacar el cop de cap de Vivas, que no va ser gol ja que no va rematar a la pilota, però que va servir per marcar la cara d’un central, les insolacions dels jugadors locals, lo perdut que anava un dels hooligans del premianense (anar vestit de blanc amb pantalons pirates amb el dia que feia té delicte), l’exemple a seguir que és Zape de cara els àrbitres (ara tots recordem amb certa nostàlgia quan jornades enrere l’amic Puig li deia a Zipi que deixés als àrbitres, que no s’enfadés, etc.). L’Almirall va estar a punt de caçar a manotades un rival i poca cosa més... l’estampa de Zape i Riera, ambdós asseguts en el mur de les lamentacions que està a la porteria oest del camp, reflectia, ja en el primer temps, la sensació que diumenge, per desgràcia, tampoc va poder ser.Queden tres finals amb tres rivals complicats. S’ha de resar que Montgat punxi la setmana vinent amb el Cabrera, i esperar que el Premianense segueixi amb la imatge de dissabte, perquè llavors tornarà a punxar segur. Però el més important és saber els errors propis per no repetir-los i donar el do de pit necessari per complir el somni. Encara hi ha possibilitats. Ànims.

1x1:

Andreu: Segur en totes les seves accions, va mantenir viu l’equip amb una intervenció de molt mèrit.

D’aquí: una mica lent davant el ‘7’ rival, però va complir amb la seva funció. Llàstima que volia pujar a rematar-ho tot no se sap ben bé perquè.

Cristina: Bon partit en termes generals, tot i que va ser superat un parell de vegades.

Albert: va mantenir sòlida la defensa tot i algunes errades a l’hora de treure jugada la pilota.

Mariscal: Molt seriós en defensa, va fer un pal i va saber aguantar amb una targeta.

Riera: va tenir el gol en un xut llunyà. Es va esborrar amb una entrada a destemps i fora de lloc, però l’equip no el va trobar a faltar.

Miki: al final renovarà per una temporada més si algú no fa alguna cosa per evitar-ho. Segueixen confiant amb ell, tot i que va ser substituït.

Cristalls: Va tenir algunes intervencions de mèrit en el primer temps, però es va trobar a faltar més punx per la banda dreta i més anar al gra.

Sacri: No va tenir el seu dia, tot i que va repartir joc com només ell sap fer.

Eric: va tenir tres ocasions per marcar, però la sort li va donar l’esquena. Esperem que als entrenaments deixi de provar vaselines i provi xuts a ras de terra

Almirall: va abarallar-se amb els defenses, una ocasió clara i va donar un gol. No va gaudir dels espais i pilotes que acostuma a tenir en altres partits.

Joé:

Ferrun: Si no baixa aquest ritme de vida, no podrà jugar ni deu minuts.

Turu: Va tenir alguna pilota, però no va entrar massa en joc.

Zipi i Zape: van fer el que van poder. El segon va perdre els papers, tot i que la grada va trobar a faltar el seu ja conegut “però que estàs begut?” dirigit a l’àrbitre.

Comunicat: La crònica ha de ser-hi, però la decepció per la derrota no ha permès al cronicad’or fer ús del seu enginy per narrar la realitat que hi ha en el terreny de joc i rodalies. Això passa perquè escric amb el cor, i el cor diumenge va quedar-me malalt.

Us deixo la lletra traduïda de la cançó:

Oh baby, no ploris...
Oh baby, només digues adéu
Oh ara nen, no ploris
Oh nen meu, al menys ho hem intentat

Al menys ho hem
intentat aconseguir
Però aquests dies estic confós
Amor meu, al menys ho hem fet
Deixa’m agafar-me a tu

Oh baby, no ploris...
Oh baby, només digues adéu
Oh ara nen, no ploris
Oh nen meu, al menys ho hem intentat

Almenys ho hem intentat però hem perdut
Vull recordar
Com vas aguantar allà mentre somreies
I el teu somriure resta aquí amb mi

Resumint, es pot lamentar a l'última jornada, però que no es digui que no ho hem intentat: At Least, we tried to make it (al menys, hem intentat fer-ho).