Toca Sacri-fici

Toca sacri-fici. Que torni el migcampista i que l'equip segueixi posant aquest alt sacrifici sobre el terreny de joc. només així es pot lluitar contra la crueltat del futbol que per dues setmanes consecutives ataca en els desplaçaments de l'amater B pel territori maresmenc. Un altre empat amb mal sabor de boca pel que hauria d'haver estat. Però el futbol és futbol, que diuen, i no està aquí per impartir justícia. Per tant, el sacrifici i la lluita fins el final servirà per combatre els contratemps que l'atzar, els àrbitres o les pròpies limitacions provoquin fins el final. Per això, què millor que una mostra del que és l'esforç i el

En el segon 15 ens trobem a Zipi ensenyant a ‘xutar’ l’amater b. Si, l’equip és tanta pinya que s’ha convertit en un home que té les qualitats i deficiències de cadascun dels integrants, Rocki Balbora. El mateix borrit fa una classe de com es balla al privat de cara a l’any vinent, quan als joves els creixi la barba i els deixin entrar a la feta particular de Mataró. Segon 23, eric perseguint Andreu que li ha pispat la doble whooper d’abans d’anar a dormir. Al 27, fulgurant aparició de la dona d’en Puxi. Guapa! Segon 42, Santi Flores vol entrenar a l’amater B ensenyant-li els grans trucs... però la cosa queda clara al 44. Al 50, l’almirall mayola intenta practicar noves celebracions. 1’, moment gayman que ha de tenir cada crònica-vídeo. 1’02, enric i turu(ru) intentant obrir la llauna primer. Ara un, ara l’altre. Ara un, ara l’altre. I apartir d’aquí, més gayman’s moments, en l’1’32 veiem Enric intentant rematar de cap (entenent la pilota com els punys) sense gaire èxit però volent millorar aquesta faceta. 1’52 sabu ballant... 2’04 L’amater B evitant que torni en Santi i fins el final... els fruits d’un periple que hem iniciat i que acabaran, de ben segur, amb alegria per la feina ben feta.

Pintava bé l’encontre. Els aficionats verds que van assistir al partit es van fer els amo i senyors del municipal de Cabrera, demostrant qui mana aquí:

L’equip sortia a per totes des d’un primer moment, tot i que la decisió de a defenses lents, atacants lents, no és molt lògica. No perquè Llarch ho fes malament, ja que podria seguir rendint al lateral esquerre i així no convocar garrido, ni per joel, que es un paio que sempre salta al terreny de joc i es manté dins el rectangle. Sino per voluntat ofensiva, tenint a Burguell i Nineta Solà esperant a la banqueta. Les galopades mayola es feien curtes en aquesta ratonera de gespa. Ben aviat arribarien les jugades clau, amb una cessió del porter que anava a la mateixa escola que Marc GK, el de la indirecta de la setmana passada. L'almirall pispava la pilota al defensa que es queixava, i servia en safata el gol... cap a l'obrellaunes equivocat. Ja ho va ser la setmana passada Turu(ru), pel que en aquesta no li tocava. Amb gran precisió va enviar la pilota al pal, conscient que aquells 10 punts, si després feia un travesser li donaven 15 punts més i guanyava. L’equip seguia dominant davant un rival que no inquietava la porteria del Cap-Andreu, com sempre perfectament combinat. Poc després, Mayola marxaria davant el porter local, però un dels problemes de tenir-la tant llarga és que t’entrebanques amb ella. Això va passar, i el jugador va caure demanant un penal que no era tal. Amb l’enutjament es va arribar al descans, tot i que el gol tard o d’hora havia de fer acte de presència.

En la represa, la tònica va ser la mateixa, fins que ben aviat el Cabrils d’una pilotada a pastar fang es va trobar amb un remat d’espaldinha que va escolar-se dins la xarxa. Diego havia intentat despistar el rival deixant passar la pilota, però la tàctica no va sortir bé, mentre que Andreu va provar de desviar-la amb la mirada, també sense èxit. Llavors van arribar les presses, i van aparèixer els interiors velociraptors. Eric va tenir una gran ocasió, però a falta d’hamburguesa, bona és la gana per marcar, i va enviar la bimba al pal. A l’altra banda, nineta Solà regatejava sense gaire èxit, baixant el seu encert de regats. Quan es donava per bona la derrota per la mínima va aparéixer Joan Dellà per resoldre com ningú un aldarull dins l’àrea. Una ocasió, un gol: 100% de percentatge. El de Mayola, per contra, seguia caient. Les xifres deixen clar qui és el jugador més en forma de cara a gol. L’equip ho va intentar sense empenta, mentre un jugador no convocat, Sacri, demanava Fici fins el final. Repartiment de punts que a les postres no són tant dolents.

I no són tant dolents perquè els jugadors van tornar a posar sang, cap, pit i collons sobre la taula. I a més, un gran sacri-fici que s’ha de veure recompensat a final de temporada. El Premianense va vèncer a l’Oasis i s’escapa a tres punts quan encara ha de visitar Xalant’s Park, l’infern de Xalant’s Park. La setmana vinent, victòria obligada per sentenciar un rival que encara podria lluitar pel segon lloc i a seguir somiant. Sacrifici, sang, cap, pit i collons. Junts podrem.

L'1x1:
Andreu: no va tenir sort amb la seva aturada mirada, pel demés correcte, sobretot en estil. Va donar unes assistències de gol que l'almirall no va saber aprofitar.

Albert: Quina qualitat jugant, hauria de jugar-se totes les accions ell sol per la banda, fer-se la paret amb ell mateix, doblar-se a ell, centrar i rematar. Gran jugador.

Diegol: Va intentar despistar el davanter però no li va sortir bé la jugada. Des de la grada se sentien crits de Diego 'calitat', només et falta sang en quantitat.

Mariscal: Va imposar la seva llei una mica massa tard. A riera no se li pot deixar ni que acomodi la pilota abans d'una falta per déu. Com que no ho entén, seria bo que passés al pla B, que es dur a terme normalment en els rondos de conversació es tingui o no pitrall.

Cristian: Segueix complint amb grans pujades per la banda, no sembla el cos que es veu a primera, segona i tercera vista. Amb ell així, Garrido està plantejant-se pujar de nou a l'amater A, al menys allà... no, allà res.

Riera: Es fa gran i es nota, va voler penjar totes les pilotes, i si no fos per les noves xarxes darrera les porteries, el partit s'hauria suspès per falta d'esfèriques. Massa minuts pel jugador que és.

Ferrun: va jugar de gos de presa, i no ho va fer malament, tot i que alguns vam patir en un moment que semblava escupir sang. Finalment, va aconseguir complir amb la seva promesa de 90 minuts, tot i que al ritme que es va mostrar, Garrido també els hauria fet.

Joan Llarch: Encara juga per la pressió de la premsa, i ara trepitja el camp com si fos una diva del futbol. Va fer una jugada per banda digne del millor Lluís Llach, però la seva centrada va anar amb molta mala intenció. Ell volia que Mayola rebés el cop del porter per col·locar-se de davanter. Com més tens, més vols.

Joel: La seva posició en principi era a la banda esquerra. En principi.
Turu(ru): Va fallar el gol en la jugada ràpida i es va desesperar perquè amb un altre gol així hauria aconseguit convertir-se oficalment en obrellaunes, de moment segueix sent un aspirant més com l'altre que estava a la grada.
Almirall: El davanter segueix baixant el seu percentatge, tot i que es troba amb tot en contra. Un penal no pitat, una falta indirecta dins l'àrea quan ell reclamava que fos directa per xutar ràpidament i apuntar-se el gol... per sort, es respira un vent des del salat mar mediterrani que significa l'avantsala de canvis. Si no marca a Oasis, podria tenir la seva efectivitat a menys % que les conques del Llobregat.
------------------------------------------------------
Joan: Esplèndid. Va tocar cinc pilotes, totes malament, però una tant malament que va anar a dins i va ser el gol. Si hagués tocat com ell volia, la parava el porter.

Solà: Amb por. Els cristalls d'ossos que té li van fer anar amb reserves, tot i que va deixar la seva qualitat palesa en algunes jugades. Li va falta camp i minuts.

Àlex Pum: doncs això, Pum.

Garrido: va penjar un jugador i va seguir posant-se en forma en els escassos vint minutets que li van donar, segueix millorant.

Eric: També se li va fer el camp petit, sel va veure amb ganes de menjar-s'ho tot... ai si la pilota tingués mostassa per sobre, qui sap que hauria passat.

Zipi i Zape: Un plantejament de dubtosa garantia quan es podria haver fet al revés, fundir al primer temps i contenir en la represa esperant un contracop. Però no posarem en dubte el treball d'aquests dos monstrus del futbol actual.

La pregunta sense resposta:Perquè cridava "vaya tela vaya tela joder!" l'amic Andreu?

L'anècdota: Els tràmits federatius van impedir a dumbo jugar el matx per no tenir les orelles reglamentaries. Fonts properes a corporació dermoestética confirmen que el jugador ja ha passat pel quiròfan.

L'esperit: Sacri va estar en ànima dins el vestuari amb tres veles blanques i una foto seva. Seria budú positiu per recuperar-lo a temps i evitar un Ferrun de pivot?