miércoles, 26 de marzo de 2008

Doncs si s'arriba a guanyar,.,,

Un cop tornats tots a la feina, va bé recordar que l'últim adéu abans de les vacances no va tenir lloc sobre el Municipal d'Argentona, sinó al Restaurant d'en metre quadrat. Als trossets de pica pica rererefregits, el pa amb tomàquet, sense tomàquet per algunes de les nenes, la miqueta de fideuà i els trossos de carn variada, se li va afegir l'alcohol i el sentiment d'un equip que va constatar quatre fets destacables. Ferrun, la no virginitat de l'eric; ferdos, el sabudiscurs; fertres, la santipillada; ferquatre, forat negre.





Sí, primer vídeo per l'estrella de la nit. La gent dubtava sobre qui recauria el premi MVP de la vetllada, però el míster Zipi va endur-se el gat a l'aigua com veure-ho més endavant. Sense voler parlar de les seves estranyes decisions tàctiques hores abans, arropat pel seu incondicional Zape al costat i amb ganes de venjar-se de l'Eric, Borrit va tenir un inici pausat però constant. I això es va notar més que la cremor d'estòmac fruit dels pseudo bunyols de croqueta.





Ui, un atac de Bullying s'ha colat.



El que es va quedar a les portes de la glòria va ser l'Eric. Va perdre la virginitat amb un petó de Borrit per a la història després de fer-se el remolón pel seu voltant.





Unió, Bon rotllo, Amic Andreu, Anem a Holanda, Suéltalo ya, Suéltalo YA! aquest moment de 3 minuts es titula com clip de llàgrimes als ulls de riure. Massa carisma i brutalitat junta com per intentar narrar-ho. Sabu agafa les rendes de l'excapità i es marca un discurs ple de pals a les rodes però que, per ell sol, valia els 25 eurazos de sopar i que va fer delir els assistents.




I ho va dir. Salou.





Trucada a Edu Hardo amb rajada de Santi dient gentusma a algú, a qui serà? tècnics? jugadors? tots? no ho sabrem mai. O si.

La nit va ser llarga i cadascú sap l'olor a èxit que feia el Teatre i el Privat. Amb dies com aquell, la segona plaça arribarà. El poc text té una raó... una imatge, en aquest cas varies, val més que mil paraules.





Vist el partit quatre hores després, s'haurà de fer més sovint.



il·lusió, paciència, sacrifici, sang, cap pit i collons. El proper en patir el seumalson a Can Xalant's Park, Cabrera.































Pensaveu que no veurieu el petó de l'Eric eh! aquí està.


1 comentario:

Anónimo dijo...

gran petò!