Surten els números

No era un partit fàcil. Les expectatives, els nervis de jugadors com Eric per la seva joventut o de Riera per la seva qualitat feien patir en un matx que havia de ser pels homes de Saborrit. Després d'un escalfament amb pitralls grocs, la mala d'aquest color no va alinear-se amb els verds de blau. Ferrun no donaria temps ni de que Zipi i Zape comencessin a desganyitar-se des de la banda que ja havia fet de les seves. Una centrada de l'11' la controlava malament Mayola dins l'àrea perquè el central se la fotés en pròpia porteria. Marc se'l va apuntar. Poc després, una pedrada de 'lost Fer' (últimament més concentrat en el sexe que en respirar) que es va frenar degut a l'alçada de la gespa del Municipal Bombonera de Montcada la va recollir el killer, que feia el seu primer gol (Segons ell, el seu segon).



Com que dos de dos era un percentatge totalment fora de lloc, l'ànima de l'ascens Mayola va errar tres ocasions, menys segons el protagonista, potser no tantes si un recorda el partit fredament. Ja sobre la mitja hora, van passar dues coses a la vegada. La primera, que Diegol va fer honor al seu nom aconseguint el tercer de la nit. La segona, que Eric va decidir saltar a jugar al camp (35 minuts després que l'àrbitre assenyalés l'inici de partit). "Fota-li quatre crits", deia saborrit a Puig respecte l'Eric, i això que l'equip anava golejant, que si no... I mentrestant, el col·legiat es marcava un arbitratge antològic sota l'aspecte d'una de les grans estrelles del Pressing Catch: Ric Flair (foto).



I fins el final del primer temps, Diegol perdent els papers pel simple fet d'haver rebut un petit copet, Àlex dedicant un regat per a la història a la seva banda i caño Riera, qui es desmuntava com un Lego mentre li feien l'enèssima sotana. A ell, no té mèrit.

La segona part no va tenir gaire història. El rival es va intentar posar xulo, i el seu gol va posar l'ai al cor a Zipi i Zape, segurament els dos entrenadors més nerviosos i exagerats de la Tercera Territorial i part de la lliga de bars. Les bromes van acabar quan van saber que Can Xalant estava a tocar del mític Chasis. Entrant des de la banqueta, Joé no va fer res. Va fer tant poc que l'àrbitre el va expulsar per fer poca cosa. Turu(ru) va rascar dues pilotes, Joan Llarch ens va recordar al millor lateral de la temporada passada i Obrellaunes Enrichooser va celebrar un gol que mai va fer. S'ha de mirar si la pilota entra.

El '9' verd blau va aconseguir l'1-4 en clar fora de joc, però servia per fer un hat trick amb el seu equip i calmar els ànims del temible, dur i escandalós públic local que va omplir de color, olor i sabor les graderies del Municipal de Montcada.

L'1x1:

Andreu: Poca feina. Mica en mica agafa confiança i podria començar a fer oblidar el gran ex-capità.

Albert: L'estil i la classe en la banda dreta. Si fos un perruquer, seria en Llongueras. Un jugador amb sensibilitat per la pilota i el bon gust.

Diegol: És el central amb més gol de la lliga, llàstima dels nervis que els perd a la que el superen en l'u contra u.

Vivas: El mariscal. El capità encobert. L'home que dóna sentit a aquest equip, va repartir llenya per acabar amb el desforestament de l'Amazones. Una groga que va quedar-se curta.

Àlex: més conegut com "Alex-pum", perque ho trenca tot, va estar encertat en el primer temps (menys a l'hora de donar una passada a algú, però no es pot demanar més).

Riera: en shevi no està en un bon moment. El braçalet li pesa massa al braç i les cames li fan figa, tot i això va aguantar els 90 minuts (clar, en Miki no hi era per substituir-lo).

Sacri: Un jugador de mig toque, amb qualitat però sang d'orxata a qui no acompanyen els 'xupons' de les bandes, com diu ell mateix. No recorda que no hi ha toques en un partit.

Eric: Com es comentava a la banqueta (enric), si les dues primeres carreres del partit es fan al minut 40, qualsevol les pot fer tant ràpides com ell. Va estar 70 minuts al camp. En va jugar 25.

Solà: Si va rebre 10 pilotes, s'en va jugar 12. Qualitat individual per la nineta d'en Puig. Quan va tenir una ocasió de gol, el míster havia tret ja de la butxaca una estampita amb una foto de l'extrem. Però no va poder besar-la que l'àrbitre havia (sorpresa) pitat fora de joc.

Fer-run: Va donar tres assistències i va fer dues carreres de pressió al rival. A la mitja part casi el perdem per sempre, on se li van unir les ganes de vomitar, la tos, els problemes per respirar, la suor del moment i el plor de no haver marcat cap gol.

Mayola: Yo me lo guiso, yo me lo como. Ell es va flipar amb la classificació i ell va fer els dos primers gols. Després, un 30% d'efectivitat total (tres gols de deu intents) però efectiu en tasques defensives (no així intentant contruir joc). Pensàvem que en la celebració de l'1-4 potser el cor se li aturava entre tantes sensacions contingudes que va mostrar.
--------------------------------------------------------------------------------

Enric: Va entrar en el moment que el partit s'havia convertit en brega, pilotades i atacs dels rivals. Com a ell li agraden vamos, però no va tenir el dia.

Joé: Va tocar dues pilotes. Era la primera part, quan l'esfèrica havia sortit fora de banda i ell la cedia perque el joc es reprengués. Quan va saltar al camp, va acabar expulsat per mirar malament a Ric Flair.

Joan Llarch: Encara està una mica fora de forma, però amb la samarreta retrotèrmica rojo amor va demostrar que era qüestió de poques jornades que el lateral tornaria a ser seu. Va rebre una bona patada, com ja és habitual.

Turu: No va tenir opcions de gol i per això va dedicar-se a dialogar amb els sensats centrals locals.

Entrenad'ors: Si en un partit encarrilat com aquest es van posar com es van posar (semblava que havien de saltar ells al camp per solucionar-ho) en un partit ajustat potser es podrien arribar a autolesionar. Tàcticament, com sempre, poc concepte, canvis malament i tard i una lectura del matx lleugerament pobre.


Això és tot, divendres la prèvia del partit més important de l'any.