Sang, cap, pit i collons (perfil de l'home)

Nota a peu de foto: aquí no es veu, però l'home de qui parlem avui va saltar fins on estava la pilota, per això es diu Llarg tot i no fer 1'80. perquè arriba... a totes.

Perfils. Sang, cap, pit i collons.

Això resa el lema d’un equip que té un somni. I descriu les característiques d’un dels jugadors buque insígnia de la plantilla. En Joan gran jugador, però millor persona, és la unitat mínima indivisible que representa l’esperit del B. Sang, la que li bull per les venes. És un home que té força i busca amb ímpetu el gol, malgrat no haver-lo trobat en els últims dos lustres. El cap, perquè malgrat que no ho sembli, és una de les seves grans habilitats, rebutjar amb gran encert les pilotes per alt, ja que té un gran salt que ni Vall d’Hebron James. Pit, el que sempre ha somiat tenir i que li veia reflexat a altres companys. I Collons, els que li pengen per poder dir que el gol que va fer a l’empenta no era fora de joc.

Els més joves no coneixen la història de l’home. Nascut el 198X, fill de Lluís i l’Estaca, Llarch va créixer en la mediocritat futbolística. No va trobar un lloc en cap equip de mèrit, essent clau en l’onze titular d’un Cabrera social, perquè tothom podia jugar-hi. Un bon dia, el seu company Santi Flors li va dir que podrien iniciar un periple a Juventilandia, que allà era terra de llibertat i que si s’anava amb botes negres, es jugava segur. Larc va decidir emprendre aquesta gran aventura, i va arribar, amb por però ternura, a l’Amater B. Sempre va haver-hi rumors que Eudardo l’havia seguit pel primer equip, però mai va collar la idea.

Els seus inicis foren durs. A la nova aclimatació, va trobar-se amb el període d’iniciació que passen els nouvinguts. Cada rondo de conversació era un suplici pe’n llarx, que s’estava convertint en un home a base de pals. Vivas, Camero (llegenda viva del futbol mataroní), Simba (diuen que davanter), MarMa, etc. Eren els savis encarregats, junt amb altres que no recordo ara mateix, encarregats de convertir aquella xicalla acabada d’aterrar en homes fets i refets. No per res, sinó perquè la novia d’en Llarch així ho havia demanat, ja que volia tenir un Sut, Forçut, al seu costat. Dit i fet, després de blaus, morats i sang, Johan Benjamin Larc va convertir-se en un gran jugador. I això es va desmotrar en la temporada 2006-2007. En aquella va ser escollida jugador Freshman en 6 ocasions, essent el segon MVP de la temporada superant per dos vots a Sergi Mons.

En la temporada actual, les lesions, la falta del seu recolzament Santi flores, també de nyigui nyogui pel que sembla, i Zipi, que no vol fer-lo jugar molt perque llavors perdria l’honor de ser el millor lateral que ha tingut la Juve, han malmès aquesta temporada. Ara, quan s’estava recuperant gràcies a l’altre figa flor Solà, un àrbitre li va privar de la opció de canviar el nom de Can Xalant al Municipal per Johan’s Llarch Park. El gol anul·lat. Un moment d’alegria i frustració. Alegria perquè per primera vegada guanyava l’esquena a algú. Alegria perquè per primera vegada disparava a porteria entre els tres pals. I frustració perque, per primera vegada, li pitaven un fora de joc. Era o no era. Tant és. Li van pitar.

Jugadors a seguir:

Dumbo-man: Jugador extrem del Cabrils que no se sap si jugarà, ja que el Juventus ha enviat una queixa a la federació per les orelles del ‘7’ blanc-i-negre, que no són reglamentaries. L’equip espera que prosperi.

L’autèntic Obrellaunes: Turu està en ratxa, un gol en un partit. Hi ha rumors que podria ser el primer canvi en el segon temps, passant per sobre de l’ex-obrellaunes, tot i que aquest no està en mal moment.

Andreu-cap: si no juga, serà bo veure com utilitza el cap que tant demana des de la grada. Desde la banqueta va fer-ne una petita mostra.

La fitxa:

Cabrils – Amater B. 18.00h Dissabte Municipal de Cabrils.