Montcada, l'Ítaca de Saborit

Els resultats de la jornada han acompanyat. La derrota del Cabrils i l'empat a 2 entre Premianense i la Salle permeten que l'amateur B es trobi en situació d'assaltar la segona plaça en només dos dies. Mai una victòria de costellada com la de diumenge servia per a tant. Si demà el B guanya a Montcada, el somni de la segona plaça agafarà forma. En total serien 31 punts, un per sota del segon classificat i amb l'únic perill que les decisions tècniques de saborrit i puig enfonsin les possibilitats reals d'aquest conjunt.

Des d'aquí hi haurà un seguiment exhaustiu d'una temporada històrica en la que l'objectiu, encara que els protagonistes no ho volen admentre, és donar caça a l'Argentona. Difícil, però no impossible. Tot comença a Montcada, on l'equip ha de guanyar sí o sí.

Del matx contra el Doscafar, poc a recordar. El partit estava encallat, amb els dos entrenadors desganyitant-se davant el poder ofensiu de la fusió temible entre jugadors de tres potències mundials maresmenques, Dosrius, Canyamars i el Far, i amb la dificultat afegida que la pluja havia deixat en mal estat el colisseum TwoRivers Park. Mentres Mayola començava a treure la seva ira interior, Mikiarra demostrava la vàlua com a titular, i Ferrun treia la llengua als 3 minuts de partit, va aparèixer obrellaunes Enric per mostrar una escletxa al final del túnel davant un equip que no es mereix ser el líder al revés del grup 5. No al menys per ganes. Després van arribar els gols dels altres (què fàcil és marcar quan el company ha fet el 0-1). Entre les coses més destacades, Joé, que va demostrar que qui té, reté, i va marcar un gol xutant des de 80 metres. Victòria al sarró i a seguir amb la lluita.