Macho, macho man!

Victòria i a seguir somiant. El triomf, revestit d'una èpica excessiva vistes les limitacions dels rivals i les misèries pròpies, ha deixat clara una cosa. Es necessita injectar de sang bullint a alguns jugadors. Perquè l'empresa en la que l'equip s'ha embarcat així ho reclama. La sang dels autèntics Macho's mans del grup. La tranfusió sanguínia dels que posen el cor al terreny de joc. Alguns d'ells han grabat un vídeo perquè aquesta moral s'injecti visualment (atenció, el vídeo sense volum no té sentit i s'ha de mirar mentres es llegeix el següent paràgraf inmediatament sota el clip).





Ho heu encertat. El protagonista del clip és el company Mayola, que s'ha posat casi negre de tant rajos uva. En el segon 30 apareix un altre dels jugadors de pit i collons, Lost Fer, mostrant com es treballa la màquina de traspàs d'orxata a sang on fire. Com a bon constructor del joc, porta el casc adient. En el minut 1:08, l'amic Fer amb el que fa l'indio a la banda i que reclama menys sang d'orxata, saborit, qui envia un missatge ell sol en el 1:20. I qui fica collons en defensa? en l'1:26, mariscal Vivas vestit de negre color mort pels davanters que s'acosten a la porteria. Ja després, fetes les presentacions, Mayola celebra els gols en el 1.52 i Sabu dóna les claus per vèncer en el 2.48. En definitiva, falten collons per matar els partits, joves.

Sobre l'encontre, començaven forts els centrals Diegol i Mariscal. Els dos van esfumar-se en el primer atac visitant per deixar venut a Andreu. On eren, ningú ho sap. Per sort, el Macho Man de la davantera, després d'una assistència marca de la casa de Vivas, empatava el matx. El segon celebrava efusivament el gol, conscient que si no entrava el remat havia de marcar-se un sprint de 50 metres per tornar a lloc. I podria haver estat l'últim. Poc després, Mayola presionava L2+R1+R2 i es deixava caure dins l'àrea. L'àrbitre, el pare del porter de Aquí no hay Quien Viva, assenyalava penal sense dubtar-ho. Riera el clavava -conscient que en ser un xut des dels 9 metres, no la pot enviar a pequín per sobre del travesser-. I abans de la mitja hora, Solà decidia deixar de jugar-se una de les 10 pilotes que té per partit per donar-li a Marc el 3-1. Aquest, per sorpresa de tots, feia dos de dos.

I apartir d'aquí, l'espectacle garantit. Eric demostrava que no sap fer una cullera per superar els porters, com ja va passar a Montcada. Ara, sobre l'inici, qui va començar fort va ser Fer Run, amb molèsties sobre el minut 0 i que ja demanava el canvi. El jugador més de Lego del Juventus va poder aguantar sense arribar al vòmit 45 minuts. I mentrestant, Zipi i Zape feien de les seves. "Què tontos que som" clamava Macho Zipi Indio Man; "Això no ho diguem", el corregia Zape Puig.

En la segona part, Albert, molest perquè no el deixen pujar la banda, decidia fer el seu golet sorprenent a Andreu. El 3-2 davant coixos i a sobre essent 9, no semblava ser un problema. Però la mà de la banqueta és molt allargada, i els nervis es van traspassar al terreny de joc. Entremig, Enric es va desdisfressar d'ell per inventar una jugada antològica que acabava amb uan assistència a Solà. Aquest tornava a donar en safata un gol a Mayola, però el davanter, conscient que si marcava l'èxit se l'emportaria Enric Chooser, va fallar l'ocasió. El partit es va anar diluint en un oasis de despropòsits. Els jugadors que entraven de la banqueta s'esborraven, Riera no s'aguantava dret i l'únic que repartia criteri era Miki, qui va entrar consternat per la decisió dels Zipi Zape de col·locar una defensa de tres. Ningú els devia dir que el gol-avarage (1-4 a l'anada) ja estava aconseguit. Ni que el partit era davant Malta. La desesperació va arribar a tal punt que l'entrenador clamava a la prensa: "Després hi ha jugadors que volen més minuts", mentre els rivals no tenien ocasions clares i estaven més pendents del gran àrbitre que havia assignat la federació per un partit d'aquestes característiques. El tècnic, però, no va voler donar noms. Ja a les acaballes, MM Mayola feia servir la frase estrella de Fer Run -"no puc més"- per després aconseguir sentenciar amb el 4-2. Podria haver servit el gol a l'altre Marc, però en realitat ningú ho esperava això.
---------------------------------------------------------------------------------------
L'1x1:

Andreu: Poca feina, pocs reflexes en el gol de l'Albert però segur en les pilotes penjades.

Albert: Egoista. Volia el seu moment de protagonisme en fer-se en pròpia el segon gol visitant, que va desembocar en l'alteració de nervis de la banqueta, el cansament dels companys i tot per ego. Falta sang.

Àlex: cansat. dos partits per cap de setmana son massa. Es comenta que Graupoma ha obert expedient en saber que va participar en un partit a la Laru, en el que per cert l'animaven més de tres mosses des de la banda. Alex BrokenHearts. Falta sang.

Diegol: no va fer honor al seu nom. Però tampoc es va posar gaire nerviós, tot i això necessita també injecció de sang per ser més contundent. Desaparegut en el primer gol. No se sap on era.

Vivas: Rècord. Van haver-hi quatre expulsats, i ell no va ser cap dels sancionats. Aquest noi sorprèn a tothom. Després de l'espantada del primer gol, en va donar un altre. és un dels MM.

Riera: Degut a que no hi ha res millor en el seu lloc (segurament Miki, però aquest té conflictes extraesportius) segueix jugant sense lesionar-se, que ja es notícia. Qui li anava a dir que l'oportunitat li arribaria als 30, després de tants anys. La sang està feta pols.

Sacri: Ordinador de 2 gigues de memòria Ram amb CPU Intel Sacri Core Duo. Massa futbol en el seu cap com perquè els altres ho puguin processar. Només li falta una mica de sang per ser el Miki del futur.

Solà: La pressió de la premsa va fer que servís dos gols. Va seguir deleitant-nos amb els seus regats fifa 2008, alguns espectaculars, d'altres efectius i bastants de inocuus pel matx, però futbol és espectacle. Falta sang

Eric: Segueix amb la negació del gol. Segons els meus informes, va saltar al camp de titular però no va començar a jugar fins el minut 25, mica en mica comença a rutllar abans.

Fer Run: L'enllaç, és tot cor. Més que res perquè a cada partit està apunt de treure'l per la boca. Amb problemes respitaratòris des del primer minut, va aconseguir arribar a la mitja part amb dignitat. I després, a complir a Canet. L'haurem de batejar com a Sex Run. És un MM.

MarMa: De tres en tres, està clar que la Tercera és una lliga a mida d'aquest jugador (que tenia moltes dificultats en la Segona, cal deixar la pinzellada). I a més, no van ser tres en deu oportunitats, sinó tres de cinc. Els percentatges d'aquest nano espanten. I tot sense perdre els papers ni treure's la samarreta amb l'excusa de la rabia acomulada però amb el rerefons d'ensenyar-nos el seu tors.

Ban-quillo:

Enric: Va tenir dues intervencions destacades. Una es va disfressar de maradona. En l'altre va intentar rematar una pilota de cap, però el que va passar és que, com el dia de Poble Nou, la pilota el va rematar a ell.

Cristian: Qui té un Cristian de lateral, no té un amic. Pilotes compromeses a Eric perque aquest les controlés de qualsevol manera. Han tingut problemes entre ells? falta sang.

Turu: Ah no, que no va jugar.

Miki: L'enllaç, la tranquil·litat. DEsprés de la seva falta de respecte a l'equip per tot el que té a veure amb Montcada, Miki Baía va tornar a sentir-se jugador en un partit a la seva mida.

Marc: Va somiar amb el gol, però se li va treure del cap quan va veure que qui havia de passar-li l'esfèrica era Mayola.

Joé: Es pensava que encara estava expulsat de la setmana passada, i per això va decidir no intervenir en cap jugada de les tantes que van haver-hi. Sempre s'ha rumorejat que Joel no funciona amb sang, sinó que funciona amb energia solar (però com que les plaques les porta amagades dins els pantalons, no arriba l'intensitat de la llum).

Místers: Està clar que si l'equip guanya ells tenen dret a una part del pastís... però.... tres defenses guanyant 3-1 contra nou? com diria Kaito, Què t'has begut l'entiment? Segueixen demostrant que tenen el cor a prova de bombes, després de veure com viuen els partits. Són els autèntics MM.

I recordeu, el somni cada cop està més proper, però no val a badar. Som-hi, Machos.