Born to be alive!

Néixer per estar vius. Això resa el nostre fil musical d'avui, que com sempre s'aconsella escoltar mentres es llegeix i veure els clips amb audio. Aquest cop només serà necessari un escàs minut per adonar-se que el protagonista, sí nois, ho heu tornat a encertar, és el Farruquito de l'Empenta. Ja està, ja podeu llegir sense mirar el vídeo, però escoltant el gran tema que avui ens acompanya: Born to be alive. Ell, Farru, ens canta la cançó, però ell no té res a veure. La cançó en si, sí. Va néixer una il·lusió... per mantenir-se viva. Malgrat el robatòri de dissabte passat. Malgrat perdre dos punts amb els quals es comptava i que servien per fer l'assalt a la segona plaça. El Somni segueix viu per diversos motius. Per l'actitud dels jugadors a Masnou. I perquè el vilipendi d'un àrbitrutx i la crueltat d'aquest esport no trucaran setmana rere setmana a la porta de l'amater B.



Començava la primera part amb un domini dels locals/visitants, per allò de no tenir camp propi i jugar a una població que no és la teva. Tot i això, les jugades més clares van ser dels mataronins. Mayola trencava la defensa local, però el seu xut va ser massa fluix. Lost Fer feia el mateix, però va fer una cullera digne de l'Eric (dolenta vamos). Sort que a l'altra porteria estava Andreu, que va enviar amb la mirada una remat de cap directament al pal. Gran aturada. La sorpresa estava a la banda dreta. Cristalls Solà feia honor al seu nom i no jugava per unes molèsties. Saborrit feia de les seves i, pensant que era 28 de desembre, col·locava Joan Llarg d'interior dret. El 0-0 en el primer temps feia aflorar un públic sorollós i entregat a la causa davant un rival dur en alguns moments:




Va venir la segona part, i amb ella, l'espectacle. El futbol en estat pur. Marc va topar-se amb David Bisbal sota pals evitant que aconseguís els seus gols. Els de l'Empenta, tot i les empentetes d'un àrbitre que després del partit va anar a fer de linier a Saragossa, no podia seguir el ritme dels homes de Zipi i Zape, que van tenir un descans i no va haver-hi càmares seguint-los d'aprop. Joan Llarg va tenir el gol de la seva vida. recollia una passada en profunditat, i picava per sobre la bimba en la sortida del porter. Del deliri per un gol més estrany que si el fes Oleguer, l'àrbitre l'anul·lava. Era lògic, no hi havia fora de joc però el trencilla no podia creure's que Joan hagués aconseguit guanyar l'esquena a un defensa rival i a sobre marxar per velocitat. Raons no li faltaven. Mentrestant, Chooser feia de les seves. Grans assistències, tocar de cara. No semblava ell. Serà perque certa mossa estava mirant-lo des de la grada, i per això volia demostrar que quan vol, té futbol a les seves cames. I va arribar per fi el gol, Marc aconseguia fer el 0-1 i ifligir justícia a un rival ben plantat però limitadet. PIT I COLLONS:




Però encara havia de dir la seva l'àrbitre. Un dos contra u amb l'Albert, dels pocs defenses que no fan faltes (compensa les del Mariscal) va pitar penal. A Andreu se li a-Turava el cervell i començava a rebentar la pilota amunt i avall. Empat a u. Amb això, algú de la grada va dutxar amb aigua el míster local, perquè es netegés i de pas, callés. Mai tant poc H2O havia significat un incendi d'aquestes magnituds. Van començar a bordar els emputxonets, però sense que ningú s'atrevís a aixecar un puny en va.

Finalment, empat a u i tangana final. Empat, però, que no frena un somni, una il·lusió. Els dos punts que s'han deixat en el camí es recuperaran, amb bonus +1, en la victòria de l'equip al Municipal d'Argentona. Temps al temps.
------------------------------------------------------------

1x1:

Andreu: va fer una bona aturada amb la vista, però va tenir mans de mantega en el penal. Segueix amb gran estil sota pals.

Albert: va fer dos penals en una mateixa jugada entrant malament i a destemps, però l'àrbite va decidir que només es xutés una pena màxima.

Mariscal: va tombar el 22 davant l'indignació del pare d'aquest jugador. Bons desplaçaments, va decepcionar a l'hora de repartir llenya en la tangana.

Diegol: Jugant al 55%, l'alegria fou que pogués trepitjar de nou un terreny de joc. Els metges només apostaven per la seva retirada.

Cristian: es va disfressar de Cafú en el segon temps amb pujades per la banda que ningú seguia, no per no tenir el seu ritme, sinó perque l'equip es quedava com dient, és ell? va demostrar que creu en el somni.

Riera: El de sempre, algunes pilotes penjades, no hi ha partit que no acabi al terra lamentant-se del mal que li fa alguna part del cos... i alguna entrega al rival. Un escull amb el que ja compta l'equip setmana rere setmana.

Sacri: El processador Pro Sacri Core Duo va ratllar a un bon nivell, tot i que encara es troba a faltar alguna miqueta més d'impetú en atac. Complementa les dificultats de Riera.

Joan llarch: Inútil en el primer temps, superlatiu en la represa. Va fer el gol de la seva vida. Per sort per ell, li van anul·lar. Sort perquè encara que hagués pujat al marcador, la seva xicota no s'hagués cregut, a l'hora del sopar, el seu marit quan li expliqués tamanya gesta.

Eric: no va començar a jugar fins la segona part, però va fer una gran demostració de coet al cul. Tot i això, segueix amb un 32 sobre 99 al Pro de xut a porteria. Nefast en aquest paràmetre.

Lost Fer: va provar-ho de lluny al primer temps, i va fallar una ocasió claríssima també. Amb molèsties des de les diagonals de dimecres a 13 per hora, el mitja punta va demanar el canvi a la mitja part. Un bessó pujat i bassals d'aigua als pulmons van dir prou.

MM: no va estar encertat de cara a gol. Podria haver marxat amb el seu tercer hat-trick en tres jornades, però la mala sort, Bisbal i l'àrbitre ho van impedir. Manté viu l'equip amb el seu gol i manté la seva efectivitat per sota del 23%, com és habitual. Ànims, macho.

El banqueta:

Enric: Qualitat en les seves eleccions, menys en una, i amb la pilota als peus. No semblava ell. 45 minuts per enamorar més a la seva petita julieta, que des de la grada pensava si estava amb Enric o amb Robinho. Quines bicicletes es va marcar!

Marc GK: jugant bé d'esquenes a porteria i tocant rapid la pilota. No perque sigui el seu concepte futbolístic, sinó perquè no volia cap bronca de part d'MM.

Garrido: Fluix, falta físic, falta profunditat. Va demostrar que es juga com s'entrena. I ell, més aviat, entrena poc.

Els tècnics: jornada de treva per Zipi i per Zape.

Born to be alive!